EEUU - Nova York - 8è Dia / Boston - 1r Dia

És l’últim dia a Manhattan però encara ens queden moltes vacances pels Estats Units en una ruta de 7 dies més que farem. La primera parada, després d’eixir de la gran poma és Boston, a Massachusetts. Serà una ruta en cotxe i parant un o dos dies als llocs triats, és a dir, a Boston (Massachusetts), Bennington (Vermont), Niagara Falls (Ontario - Canadà), Millersburg (Ohio) i Chicago (Illnois).

Després de fer la maleta i mirar que no ens deixem res, paguem i anem a buscar el cotxe. Tenim la reserva feta a través d’Hertz, que és amb qui acostumem a llogar els cotxes, també a Barcelona. Supose que si busques més pots trobar companyies més barates, però no hem tingut mai cap problema amb ells, els cotxes sempre estan impecables i és una de els poques que et deixa agarrar un cotxe a una ciutat i tornar-lo a una altra. Així que, com deia, anem a l’oficina de lloguer que està molt a prop d’on tenim l’hotel.

El lloguer és ràpid i fàcil. Només comproven el número de reserva i que tinguem el carnet de conduir en regla. Nosaltres ens havíem tret el carnet internacional, per si de cas, però ni tan sols ens el demanen. Llavors anem a buscar el cotxe a l’aparcament. És immens! Bé, la veritat és que en relació amb els que hi ha als Estats Units, és tirant a xicotet, però per a nosaltres és el més gran que mai hem llogat. I és automàtic, cosa que tampoc havíem tingut mai. El primer que fem abans d’ixir de l’aparcament és comprendre com funcionen les marxes. La “R” és fàcil, la marxa enrere. La “P”, és la de pàrking, la que el deixa en punt mort. Però hi ha dos més, la “N” i la “D”, que no acabem d’entendre la diferència. Així que toca mirar el llibre d’instruccions del cotxe! Poc després, i una volta fetes les comprovacions sense ixir de l’aparcament, comença el road trip!

La primera complicació és el transit de la ciutat. Per a tirar cap al nord hem d’ixir de Nova York pel Bronx. Tenim GPS, o Tom-Tom, que ens va indicant per on tirar, però hi ha moltes entrades i ixides, passos elevats, i gent anant a tota velocitat! Molt estressant, tant, que no hi ha cap foto. Tardem molt en ixir de la ciutat, més del previst, però finalment ja agarrem l’autopista cap a Boston.

Quan tenim fam decidim parar en una àrea de servei que s’anuncia. No es tracta d’un àrea com les d’ací, que pares hi ha un restaurant i tendes, sinó que ixes de l’autopista i hi ha diversos edificis amb restaurants diferents: pizzeries, hamburgueseries, mexicà.... En triem un i mengem una de les millors hamburgueses que mai hem provat, amb la carn sucosa i tendra! Els plats són immensos, tant que no te’ls pots acabar. Però un dels bons costums dels Estats Units és que pots demanar que et posen en una carmanyola les sobres.

Una volta amb la panxa plena reprenem el camí. Ens anem guiant del GPS a qui li hem marcat que ens porte pel camí més ràpid. Així que entre grans, rectes i amples autopistes, envoltades de boscos verds...

... llacs...

... arribem a Boston!

És la ciutat més gran de Nova Anglaterra amb 600.000 habitats, i també és una de les més antigues, fundada el 1630. Per la seua història, ací es pot trobar la primera escola, la primera universitat, el primer parc públic, la primera biblioteca pública, el primer diari de les colònies i el primer metro del país. Com deia, té dues de les universitats més importants del país, la Harvard i el Massachusetts Institut of Technology (MIT). Tot això, ho anirem veient!

Ens allotgem a l’hotel Buckminster, construït el 1897, dels primers que hi van haver en la zona de Boston. Té cert encant de les cases antigues, però bé, pot ser li cal una actualització. Això sí, els preus són bastant assequibles i es troba a prop del que volem visitar.

Just al costat de l’hotel està el Fenway Park, l’estadi de beisbol més antic dels Estats Units (de 1912), seu dels Boston Red Sox, un dels equips amb més història. No hem vist mai beisbol i teníem curiositat, així que abans de vindre als Estats Units vam comprar per internet dues entrades! El partit comença a els 7 de la vesprada, així que mentre fem temps anem a pegar una volta pels voltants de l'estadi. Està ja ple de gent i nosaltres estem cansadets, així que prompte acabem en un bar d’esports. Es veu que, segons ells mateixos posen en un rètol, és el segon millor dels país. La veritat és que és immens i molt ben preparat per que pugues seguir els esports còmodament des de qualsevol punt, perquè està ple de butaques i pantalles gegants. Amb una cervesa a la mà, seiem i disfrutem del moment.

Un ratet abans de que comence el partit tirem ja cap a l’estadi. Entrem sense cap problema, comprem un hot-dog i busquem els seients assignats que resulten estar en la pitjor zona de l’estadi, però què volíem, eren els més barats! Estem a la part més alta de la graderia de baix, en uns seients de ferro. Tot l’estadi està molt ple i a la nostra zona es troben alguns turistes com nosaltres i molts xiquets. Un ambient molt agradable.

El partit comença puntual amb un minut de silenci en memòria del senador Ted Kennedy, germà del president assassinat John Fitzgerald Kennedy, que havia mort just el dia abans després d’una llarga malaltia. Tots els jugadors es posen en renglera i tothom dret per a homenatjar-lo.

De seguida comença el partit que enfronta els Boston Red Sox contra els Chicago White Sox. Coses curioses a destacar. Primera, molta gent passa bastant del partit, i va menjant parlant o demanant coses per a comprar. Ara sí, quan hi ha un cop important, tot el món sap què està passant. Dos, cada volta que ix un de l’equip local a batejar, tot el món coreja el nom cridant i això deixa vore quins són els jugadors més estimats. Una altra, hi ha molts venedors que no paren d’anar amunt i avall. Pots comprar des de mans per a animar, a xofes o a hot-dogs acabats de fer! I com que les fileres són molt llargues, el venedor dóna al de la primera cadira el que tu has comprat i es va passant de mà en mà fins que t’arriba. I el mateix, però a l’inrevés, amb els diners.

I una altra amb les que més vam riure. Cap a la meitat del partit canten tots la cançó “Sweet Caroline”, i la canten i ballen tots amb coreografia!!

Nosaltres no entenemm massa del joc, així que amb l’ajuda del marcador que hi ha al fons del camp, anem esbrinant què és el que està passant.

Al final guanyen els de casa, fan una altra tanda de cançons i nosaltres, juntament amb els altres turistes, fem les fotos de rigor!

El resum de l’experiència, el beisbol és avorrit, molt avorrit des del meu punt de vista, però val la pena només per vore i viure l’ambient que es respira. Cansats, anem cap a l’hotel, on el soroll de la festa de la victòria encara dura una estoneta. I és que el carrer està ple de paradetes de camises i records dels Red Sox i de gent cridant, cantant, bevent i, també un, tocant el bongo!

EEUU - Nova York - 7è Dia

És l’últim dia que passem a Nova York però encara podríem vore milers de coses noves. Hui torna a fer solet, i la visita ens portarà al parc més mític de Manhattan, passant abans però, per un altre dels museus de visita obligada!

Agarrem el metro a Lexington Ave-53 St i baixem al 96th St. Això ens queda molt a prop de la coneguda com a Museum Mile. Nosaltres no la farem tota, només un trosset. Estem al barri de l’Upper East Side, una zona on hi ha alguns dels habitatges i hotels més exclusius de la ciutat i que destaca també per la gran quantitat de museus que s’hi troben.

El primer que veiem és el Jewish Museum, amb obres d’art que mostren la cultura jueva. El museu es troba en una gran mansió d’un banquer de 1908. Nosaltres no entrem.

Una miqueta més avall està el Solomon R Guggenheim Museum. L’edifici és una estructura en forma d’esperil blanca dissenyat per Frank Lloyd Wright. Estem molt temptats d’entrar perquè entre les 5000 peces de la seua col·lecció es troben obres d’art de Kandinsky, Picasso o Pollock. Però en aquest viatge no tenim prou temps, així que ho deixarem per a la seguent visita a la ciutat.

Passem pel davant de la Neue Galerie, que esposa mobles, dissenys i obres d’art alemanyes i austríaques.

I de seguida arribem al museu on sí que entrarem, el Metropolitan Museum of Art, inmens i on hem de triar que és el que volem vore. Al seu web www.metmuseum.org pots planificar-te la visita, triar que vols vore, les exposicions temporals i també les visites guiades gratuïtes que hi ha i a quines hores. L’entrada val 20$, et donen una xapeta que t’has de col·locar a un lloc visible per a que en tot moment els de seguretat sàpiguen que has pagat.

El museu és espectacular, amb tresors grecs, romans, egipcis i xinesos. Ens estem unes bones hores i acabem molt cansats. Així que ixim i anem directament al Central Park. Descansem una miqueta al Great Lawn, una gran esplanada de gespa plena de gent prenent el sol o jugant amb el frisbee, amb pilotes o al beisbol.

Una volta hem recuperat una miqueta les forces, ens tornem a posar en marxa i arribem al Turtle Pond, un llac tot verd amb tortugues, als peus del Belvedere Castle.

Continuem baixant pels molts caminets que hi ha, perquè a voltes, més que un parc sembla un bosquet!

I arribem fins a The Lake, que com el seu nom indica, és un gran llac, envoltat de vegetació, on pots llogar unes barquetes. Costa 32$: 20 de fiança retornable i 12$ per la primera hora. Si es vol estar més temps es pot, val 3$ cada 15 minuts. Cal dir que com a màxim podem pujar a cada barca 4 persones i que només es pot pagar en efectiu. Nosaltres no pugem i peguem la volta al llac caminant.

A la punta sud del llac veiem la Bethesda Fountain, amb una escultura de l’àngel de les aigües al  centre.

Després de comprar un geladet – no massa bo, també s’ha de dir – a un venedor ambulant, continuem passejant. Hi ha vàries coses que em criden l’atenció del parc. Una és que està plena de carretons de venedors, tots amb la mateixa estètica, on pots comprar menjar i beure però a preus bastant cars. L’altra és que els bancs estan adoptats. És una manera, supose, per aconseguir diners per a mantindre el parc en bones condicions.

El Central Park és immens, ple de caminets amunt i avall. I com no podia ser d’una altra manera, ens acabem perdent.

Així que caminant caminant, acabem arribant al Jacqueline Kennedy Onassis Reservoir, un llac redó encara més gran que el d’abans, amb una pista per a córrer al seu voltant.

Tornem a baixar cap avall i finalment arribem Belvedere Castle, que és al lloc on volíem anar abans de perdre’ns. És un edifici construït al segle XIX, que ara és una estació meteorològica, i des d’on es tenen unes vistes molt boniques del Central Park i els voltants.

I tornant a baixar arribem a l’Strawberry Fields, un jardí commemoratiu a John Lennon ...

... just en front de l’edifici Dakota, on va viure i morir.

Agarrem el metro a la 72nd St perquè estem rebentats! I baixem a prop de l’hotel. Ja es fa tard, així que sopem en un pub i cap a l’hotel a fer la maleta, perquè a l’endemà, de bon matí, marxem. 

EEUU - Nova York - 6è Dia

Comencem un altre magnífic dia de descobertes a Nova York amb 32 picades de mosquit de la barbacoa del dia anterior! Fatal, piquen molt molt, així que només podem anem a comprar alguna cremeta.

Però pel que fa al recorregut, que és el que interessa, toca visita al sud de Manhattan. Agarrem el metro i baixem a la parada de B’way-Lafayette Station perquè comencem la passejada pel Lower East Side, l’antic barri dels jueus a la ciutat.

La primera parada és al New Museum of Contemporary Art, al carrer Bowery. No entrem, perquè no tenim temps per a entrar a tots els museus de la ciutat. Però el seu disseny per fora és ja molt atractiu.

En aquest barri no hi ha massa turistes i un senyor ens veu fent fotos i ens pregunta que què ens interessa de la zona. Li diem que els edificis, llavors ens acompanya al que ell diu que és un dels més bonics del barri:

És bonic, però decadent. Sense voler, ens topem amb un mega-camió, tot i que a la foto no sembla tan gran.

Pugem caminant fins a l’East Houston Street pel Sara D. Roosevelt Park, una espècie de rambla amb zona de jocs infantils i pistes esportives. Una miqueta més avant trobem el Landmark Sunshine Cinema, un cinema independent que abans va ser una església holandesa i després un quadrilàter.

El barri és bastant atractiu ja que els edificis estan més guarnits que els d’altres zones de la ciutat.

Baixem per Norfolk Street on veiem aquest edifici tan curiós:

És l’Angel Orensanz Foundation, ara un centre cultural però que va ser una sinagoga construïda en estil neo-gòtic el 1849. Està tancada, així que no podem entrar a veure-la per dins.

El Lower East Side està al costat del Chinatown, així que és normal que l’expansió de la zona xinesa haja arribat. Com aquest institut de secundària:

Però en general és un barri ple de raconets boniquets.

Girem per Broome St i passem per davant de la Kehila Kedosha Janina Synagogue & Museum. També està tancada, així que continuem la marxa.

Girant per Eldrige Street s’arriga a la Eldridge Street synagogue, reconvertida ara en un museu. Va ser construïda el 1887 i a finals del segle XIX i principis del XX era una de les més importants en la comunitat jueva. Es poden fer visites guiades, bastant interessants. Nosaltres vam tindre la sort que aquell dia la visita era gratuïta, deixant després, això sí, la voluntat per ajudar en la conservació de l’edifici. Em sembla que del grupet que érem, nosaltres dos érem els únics no jueus. Però bé, t’expliquen una miqueta la història de la sinagoga, algunes curiositats, tot de manera molt clara.

I d’ací, creuant la Confucious Plaza, i baixant pel  Worth St arribem a la Federal Plaza amb edificis monumental:

Estem afamats, així que mengem una hamburguesa d’un quiosc d’un extrem de la plaça on al davant hi ha cadires i taules de ferro per a seure lliurement. Una volta tenim la panxa plena baixem per Park Row i passem per aquest edifici municipal:

Arribem de seguida al City Hall Park, els jardins que envolten l’ajuntament de Nova York. S’està molt fresquet ja que està ple de gespa, arbres i flors. I també, com no, esquirols.

Per a entrar a l’Ajuntament has de demanar cita prèvia per telèfon, cosa que nosaltres no hem fet i per tant, no podem visitar-lo. Però tampoc ens podem arrimar massa, perquè la policia ha tancat el seu perímetre, supose que per raons de seguretat.

Al costat del parc hi ha un altre edifici d’interès, el Woolworth Building, que amb 60 plantes va ser l’edifici més alt del món fins que el Chrysler el va superar en 1930. Es d’estil neo-gòtic i va ser construït el 1913.

Baixem ara per Broadway i de seguida ja trobem la Saint Paul’s chapel, l’única església que queda d’abans de la guerra de la Independència. Està just al darrere de World Trade Center, així que s’ha convertit també en un lloc de commemoració i record de l’11S.

Al darrer de l’església i un antic cementeri del segle XVIII amb làpides de pedra negra. Molt curiós el contrast amb els moderns edificis d’oficines que envolten aquest xicotet temple.

Ixint pel cementeri arribes al forat on estaven les torres bessones. És grandíssim i et serveix de referència per a donar-te compte de com gran devien ser els dos edificis. Ara està en obres, estan fent un nou gratacel.

Hi ha un museu de record pels atemptats, però nosaltres no entrem i continuem cap avall per Broadway. Arribem llavors a la Trinity Church, fundada el 1697, tot i que l’edifici actual és del 1846. És d’estil neogòtic i al darrere hi ha un bonic i tranquil cementeri.

La façana de l’església es troba just en aquesta bonica intersecció:

Així que girem per Wall Street. El primer que es veu és la part del darrer d’uns dels edificis més famosos del món, al menys, econòmicament parlant, La Borsa.

Però si continuem endavant pel carrer arribem a la famosa portalada, del 1903, decorada amb una immensa bandera dels Estats Units.

Al costat de la borsa es troba el Federal Hall, on George Washington va jurar el seu càrrec com a president després d’haver resat a la Saint Paul’s Chapel al 1789. En este lloc es trobava el primer ajuntament de la ciutat i al davant hi ha una gran estàtua del primer president nord-americà.

Baixem per Broad St i ens parem en un dels molts bars que hi ha a la zona. És un local d’esports on ens fem una bona cerveseta. Una volta descansats continuem per l’Stone St fins arribar al Bowling Green, el primer parc públic de la ciutat.

Ací es troba col·lacada l’escultura del Charching Bull, una figura que va aparèixer misteriosament davant de la Borsa el 1989, dos anys després d’una caiguda molt important de la borsa, i que ara s’ha convertit en una incona de Wall Street. Està ple de turistes fent  cua per a fer-se fotos, i no tenim ganes d’esperar. Així que li fem una foto per la part del darrere i llestos!

I enfront està el National Museum of the American Indian, un museu que explica la cultura dels nadius americans. No entrem.

Just al davant està el Battery Park, un parc molt tranquil on es pot descansar una estoneta i des d’on hi ha vistes a l’Estàtua de la Llibertat. Segons l’època també hi ha passejades guiades, cinema a la fresca, o fer-te fotos amb figures humanes.

Des d’aquest mateix parc també salpa el ferry cap a Staten Island, un vaixell gratuït que passa relativament a prop de l’Estàtua de la Llibertat i permet fer unes fotografies molt boniques de l’skyline del sud de Mahattan. Ixen més o menys cada 30 minuts i tenen seients interiors i exteriors. Bàsicament, als interiors està la gent que torna a casa de treballar i als de fora tots els turistes. El trajecte no és molt llarg (uns 30 minuts) i el ferry és molt estable, pel que no et mareges. Molt recomanable.

Després de moltes fotos arribem a Staten Island i passegem un ratet pels volts del moll. Hi ha un passeig molt agradable amb gespa, pista per a córrer i banquets, des d’on podem descansar i tornar a fer moltes fotografies perquè les vistes a Manhattan són espectaculars.

Comença a baixar el Sol, així que tornem cap al ferry. Esta volta ens col·loquem a la part del davant per anar veient com ens anem apropant a Manhattan. La llum ha canviat així que una altra volta moltes fotos (alguna una miqueta torta del balanceig del vaixell)!

Després del passeig en ferry tornem cap a Battery Park per a veure la posta de Sol.

A l’estació de South Ferry, just a la vora d’on s’agarra el Ferry a Staten Island, i pugem fins a Times Square i sopem per la zona. Espectacular de nit, encara més que de dia!

I d’ací, cap a l’hotelt, que ja només ens queda un dia a la ciutat dels gratacels!