divendres, 15 de juliol del 2011

EEUU - Nova York - 7è Dia

És l’últim dia que passem a Nova York però encara podríem vore milers de coses noves. Hui torna a fer solet, i la visita ens portarà al parc més mític de Manhattan, passant abans però, per un altre dels museus de visita obligada!

Agarrem el metro a Lexington Ave-53 St i baixem al 96th St. Això ens queda molt a prop de la coneguda com a Museum Mile. Nosaltres no la farem tota, només un trosset. Estem al barri de l’Upper East Side, una zona on hi ha alguns dels habitatges i hotels més exclusius de la ciutat i que destaca també per la gran quantitat de museus que s’hi troben.


El primer que veiem és el Jewish Museum, amb obres d’art que mostren la cultura jueva. El museu es troba en una gran mansió d’un banquer de 1908. Nosaltres no entrem.


Una miqueta més avall està el Solomon R Guggenheim Museum. L’edifici és una estructura en forma d’esperil blanca dissenyat per Frank Lloyd Wright. Estem molt temptats d’entrar perquè entre les 5000 peces de la seua col·lecció es troben obres d’art de Kandinsky, Picasso o Pollock. Però en aquest viatge no tenim prou temps, així que ho deixarem per a la seguent visita a la ciutat.



Passem pel davant de la Neue Galerie, que esposa mobles, dissenys i obres d’art alemanyes i austríaques.


I de seguida arribem al museu on sí que entrarem, el Metropolitan Museum of Art, inmens i on hem de triar que és el que volem vore. Al seu web www.metmuseum.org pots planificar-te la visita, triar que vols vore, les exposicions temporals i també les visites guiades gratuïtes que hi ha i a quines hores. L’entrada val 20$, et donen una xapeta que t’has de col·locar a un lloc visible per a que en tot moment els de seguretat sàpiguen que has pagat.




El museu és espectacular, amb tresors grecs, romans, egipcis i xinesos. Ens estem unes bones hores i acabem molt cansats. Així que ixim i anem directament al Central Park. Descansem una miqueta al Great Lawn, una gran esplanada de gespa plena de gent prenent el sol o jugant amb el frisbee, amb pilotes o al beisbol.



Una volta hem recuperat una miqueta les forces, ens tornem a posar en marxa i arribem al Turtle Pond, un llac tot verd amb tortugues, als peus del Belvedere Castle.



Continuem baixant pels molts caminets que hi ha, perquè a voltes, més que un parc sembla un bosquet!




I arribem fins a The Lake, que com el seu nom indica, és un gran llac, envoltat de vegetació, on pots llogar unes barquetes. Costa 32$: 20 de fiança retornable i 12$ per la primera hora. Si es vol estar més temps es pot, val 3$ cada 15 minuts. Cal dir que com a màxim podem pujar a cada barca 4 persones i que només es pot pagar en efectiu. Nosaltres no pugem i peguem la volta al llac caminant.




A la punta sud del llac veiem la Bethesda Fountain, amb una escultura de l’àngel de les aigües al  centre.



Després de comprar un geladet – no massa bo, també s’ha de dir – a un venedor ambulant, continuem passejant. Hi ha vàries coses que em criden l’atenció del parc. Una és que està plena de carretons de venedors, tots amb la mateixa estètica, on pots comprar menjar i beure però a preus bastant cars. L’altra és que els bancs estan adoptats. És una manera, supose, per aconseguir diners per a mantindre el parc en bones condicions.




El Central Park és immens, ple de caminets amunt i avall. I com no podia ser d’una altra manera, ens acabem perdent.



Així que caminant caminant, acabem arribant al Jacqueline Kennedy Onassis Reservoir, un llac redó encara més gran que el d’abans, amb una pista per a córrer al seu voltant.




Tornem a baixar cap avall i finalment arribem Belvedere Castle, que és al lloc on volíem anar abans de perdre’ns. És un edifici construït al segle XIX, que ara és una estació meteorològica, i des d’on es tenen unes vistes molt boniques del Central Park i els voltants.




I tornant a baixar arribem a l’Strawberry Fields, un jardí commemoratiu a John Lennon ...



... just en front de l’edifici Dakota, on va viure i morir.



Agarrem el metro a la 72nd St perquè estem rebentats! I baixem a prop de l’hotel. Ja es fa tard, així que sopem en un pub i cap a l’hotel a fer la maleta, perquè a l’endemà, de bon matí, marxem. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada