Dia 5 - Londres

És ja l'últim dia i fa una miqueta de peneta. Però l'avió no ix fins a la vesprada així que tenim temps per a acabar d'aprofitar l'estada. De la llista que teníem d'immprescindibles ens queda encara el British Museum, l'Abadia de Westminster i provar si tenim més sort i podem entrar al Parlament. Així que fem les maletes, paguem a l'hotel i deixem les coses fins que siga l'hora d'anar a l'aeroport. El Museu el deixarem per al final, ja que està molt a prop de l'hotel i ens va bé d'aquesta manera.

Anem fins a l'Abadia de Westminster i el Parlament. Encara queden manifestants Tàmils al Parliament Square, la plaça de davant el Parlament. Però són pocs i no bloquegen el pas. Així que preguntem a un policia si sap si hui es pot visitar el Parlament. Ens diu que sí, però que a partir de les 3 de la vesprada. Llàstima. Deixarem la visita pendent per a un altra volta.

Anem, doncs, a l'Abadia de Westminster on hi ha molts turistes. L'entrada val 12 lliures i et deixen una audioguia en l'idioma que vulgues i un plànol per a seguir. Comencem a seguir tots els punts que ens indica el plànol però prompte es fa pesat, i les explicacions les anem sentint més ràpid. L'abadia és molt bonica i és nota que s'han invertit mooolts diners. És on estan soterrats els reis i això es veu a les capelles on estan les tombes, que estan molt decorades. També ací estan soterrats alguns poetes, músics (com Handel) o científics (com Newton). El claustre és molt bonic i s'hi pot trobar alguns detalls curiosos.

Des d'ací anem caminant cap al British Museum passejant pel Parliament St. De camí, però, ens trobem una cosa que no esperàvem. A les portes dels Horse Guarde Parede hi ha dos membres de la guàrdia montada. Són just les 12 i toca fer el canvi de guàrdia. Supose que no és tan espectacular com veure'n un al Buckingham Palace però ja veus la parafernàlia de la situació. Tots amb posat seriós, pasos mesurats, ... El que no controlen són els turistes que es posen just al mig per a fer fotos, i que provoquen que el cavall es quede al bell mig del carrer per on van passant cotxes. Pobre guàrdia, cridant que se'n vagen del mig d'una volta! Quin cabreig!

Continuem fins a Trafalgar Square on hui no hi ha cap festa holandesa i es veu la plaça amb perspectiva.

Ja es l'hora de dinar (en horari anglès, clar) i decidim anar a un fish & chips, perquè no pot ser que marxem sense tastar-ho! Anem a un que està a prop del Museu, regentat per uns turcs i que té al davant unes tàules tipus pic-nic on podem dinar agradablement asseguts al solet. Tot un luxe! El fish & chips resulta ser un plat no gens espectacular, que és el que jo em pensava que seria per com en parlaven els anglesos que conec! Però està bo.

Ara sí, anem al British Museum. És espectacular tot el que hi ha. Gairebé temples sencers grecs i assiris, egipcis, ... La veritat és que et quedes amb una sensació una mica contradictòria: per una banda tot el que veus és preciós, però per l'altra penses que si te'n vas a Grècia és possible que no veges tantes coses gregues clàssiques com ací, que aniràs al Partenó però totes les figures, escultures, frisos estaran a Londres. Això sap greu. I com això, el mateix a Egipte o a la zona de l'antiga Assíria.

Al Museu pots dedicar-li moltes hores, però nosaltres només anem a veure el més recomanat i típic. Amb només això ja et deixa un bon sabor de boca. Una altra volta, més.

Després anem fins a l'hotel a recollir les maletes i aprofitem que just per davant passa una línia de bus, d'aquests de dues plantes (perquè també hi ha de "normalets" com els que hi ha a les nostres ciutats) i que ens deixa directament a l'estació Victoria. L'agarrem, només per veure com és anar en un bus de dos pisos.

A l'estació Victoria primer tornem la targeta Oyster. Ja ens van avisar que si la tornàvem ací que procuràrem anar amb temps per si hi ha cues. No hi ha massa i en 5 minuts ens atenen. Li diem que ja no la necessitem i ens retornen els diners del dipòsit (3 lliures per cadascuna) més una miqueta que encara teníem recarregat i que no hem utilitzat.

Comprem els bitllets de tren, i ara anem cap a l'aeroport sense agarrar el que és directe, sinó el que va parant-se a algunes estacions. De totes formes, no tarda massa més i arribem a Gatwick amb temps més que de sobres.

El resultat, ja tornant a Barcelona, és un viatge fantàstic: 4 dies de sol (increïble, i això que anava jo tota preocupada!), moltes coses vistes i molt molt molt disfrutat! Però creient també que Londres és una ciutat a la que cal tornar més voltes.

Dia 4 - Londres

Dilluns i torna a fer sol. Hui fem la ruta més llarga, a veure que tal. Després d'esmorzar ens encaminem cap a la City. Molta gent molt arreglada però no tant d'ambient com esperàvem (pot ser, perquè no és hora d'entrada a les oficines, clar). La City és un barri curiós. Al costat d'edificis oficials i cases antigues i molt boniques, s'alcen edificis moders, amb gran finestrals i clarament destinats a oficines.

Fem la primera parada a Dr. Johnson's House. Data del 1700 i és un dels pocs exemples de mansions gerogianes urbanes. No entrem al museu.

Continuem i ens desviem una miqueta per anar a la Central Criminal Court perquè en fa gràcia veure un judici amb els advocats i jutges amb perruca i tota la parafernàlia. Però coses de no llegir bé la guia, no podem entrar perquè està prohibit accedir-hi amb càmeres de fotos i mòbils i no hi ha taquilles. Ens ho guardem per a la pròxima visita a la ciutat.

El passeig continua fins a la Catedral de St. Paul. Són 11 lliures d'entrada i només et donen un tríptic no massa extens d'informació (estava en anglès, perquè deien que en Setmana Santa havien tingut molts turistes de l'estat espanyol i s'havien acabat els que estaven en castellà). Però tot i que cara, crec que va pagar la pena.

És inmensa i molt molt decorada. Té uns sostres preciosos i unes capelles molt boniques. És curiós veure les diferències entre una catedral catòlica (les de casa nostra) i una d'anglicana. Primer, no hi ha sants, i per tant, les escultures que es troben són d'herois de guerra. I també la col·locació de les cadires és molt diferent, es posen en semicercle a l'entorn de l'altar, en lloc de de cara com ací.

Es pot baixar a la cripta, on hi ha algunes tombes, el tresor de la catedral i també un bar. I pujar a la cúpula. Són moltes escales (259 segons la guia) i s'arriba a la galeria dels sospirs des d'on es té una vista molt bonica de damunt de l'altar. Encara més escalons per una escala més estreteta (119 escalons, diu la guia) i es troba l'Stone Gallery, un mirador exterior sobre Londres on s'aprecia la boirina blanca eixa que diuen que sempre hi ha a la ciutat i les molts grues de construcció d'edificis per aquesta zona. Just als peus de la catedral hi ha el Pont del Mil·leni, que uneix les dues ribes del riu, la Catedral i la Tate Modern.

Continuem caminant fins arribar a la Torre de Londres on hi ha molts i molts turistes i molts i molts grups de xiquets d'institut (també molts i molts espanyols). No ens interessa entrar. A l'entorn del castell hi ha uns panells on t'expliquen la història i ja et fas una idea del que representa.

Al costat de la Torre de Londres està el Tower Bridge. Molt bonic, i per les fotos que havia vist no sabia que era de color blau cel!

El creuem fent fotos de les dues ribes i dinem en un pub just a l'altre costat on fan un pastís de carn realment bo! Passem per davant del City Hall, un edifici de vidre en forma d'ou.

Fem un passeig pel South Bank sense aturar-nos ni a la catedral de Southwark ni al Globe de Shakespeare (que hem llegit que no val la pena) ...

... fins arribar a la Tate Modern.

A aquest museu sí que teníem moltes ganes d'anar. Com la resta de la ciutat, és gratuït i a les entrades hi ha diverses urnes on et demanen que deixes un donatiu d'unes 3 lliures. Ací decidim llogar una audioguia. Val 3 euros i la xica de la taquilla ens diu que millor que l'agarrem en anglès, perquè té més punts d'informació i explicació que les que estan en la resta d'idiomes. Li fem cas, tot i que hi ha molts punts als que no podem parar-nos perque no podem dedicar-li tot un dia al museu!! Quan falten 10 minuts per a les 6 ens fan fora perquè ja és l'hora de tancar i ixim amb la sensació que ens ha agradat molt!!

Just al davant està el Pont del Mil·leni, que és peatonal i que ja havíem vist des de dalt de la Catedral.

El passeig continua pel South Bank on hi ha moltes persones prenent el solet, xerrant o fent-se un geladet. També veiem una fira de llibre de vell. Passem per sota de la London Eye, però no pugem. És molt cara.


Al costat de la London Eye està l'edifici de la County Hall i just al davant el Westminster Bridge, que comunica amb el Parlament amb el seu superconegut Big Ben!

La idea era visitar el Parlament, veure una sessió d'aquestes amb politics i tal i anar a sopar i a l'hotel. Però hem de fer, obligadament, un canvi de plans. Just a al davant hi ha una manifestació de tàmils d'Sri Lanka. Protesten - segons ens explica un senyor molt agradable tot i que només parla mirant a la meua parella, que és un home, i no a mi que sóc la que li pregunte i entenc tot el que diu- per demanar responsabilitats a la Gran Bretanya per la situació en què ara es troben els tàmils a l'illa. Ens quedem una estoneta per veure el desplegament dels policies britànics (tan monos tots amb l'armilla groga), i marxem a buscar un lloc per sopar.

Cap a l'hotel que ja és l'última nit a Londres.

Dia 3 - Londres

És diumenge i després d'esmorzar a l'hotel decidim anar a vore Notting Hill. Això sí que està una miqueta lluny i anirem en metro. Després de preguntar-li a un senyor d'informació quina creu que és la targeta que més ens interessa, comprem l'Oyster. Val unes 3 lliures i la recarreguem amb 7 lliures més. Si ens quedem curts sempre podem posar més diners. Hem de tindre en compte que un viatge en metro val a l'entorn d'una lliura, però si anem en autobús és més barat.

Doncs això, que agarrem el metro i anem fins al Notting Hill. A banda d'uns quants turistes desperdigats, hi ha poca gent pel carrer. Això sí, és nota que ací viu gent de peles. Molt bonic i molt tranquil.

Passegem una estoneta i anem mirant les paradetes del mercat de Portobello. Coses molt curioses, i també moltes per a guiris.

Ens tirem gairebé tot el matí, i anem cap a Hyde Park, on voliem dinar, però ens aturem en un pub on veiem que fan el rostit del diumenge. Bé, no és res de l'altre món però està bastant bo. Després sí, continuem fins a Hyde Park on ens allarguem un ratet a la vora del llac xicotet The Round Pond a pendre el solet.

Hyde Park és enorme. Tan gran que fins i tot el creua una carretera pel mig. A l'altra banda, al llac The Serpentine hi ha moltíssima gent: patinant, passejant, anant a cavall... I molta també en les barques que es poden llogar. Si l'altre dia al Green Park ja ens va impressionar veure esquirols, ací encara és millor. Hi ha moltíssims i estan tan acostumats a veure persones que fins i tot s'arrimen a tocar de la mà per a que els dones menjar.

Passem per l'Albert Memorial (però quant que els agrada el daurat, per Déu!!!) i el Royal Albert Hall ...


i ixim del parc pel constat del Wellington Arch, una espècie d'Arc de Triomf a l'anglesa, i del Monument de Guerra Australià.

Continuem passejant fins arribar a la Catedral de Westminster. És la catedral catòlica, i com a religió no majoritària a Anglaterra, és bastant xicoteta. L'entrada és gratuïta, perque expliquen que és un lloc de culte i d'oració i per tant obert a tothom, i es demana als turistes que respecten això. És diumenge de vesprada i fan missa cantada. Ens quedem 10 minutets per a veure com és una cerimònia a Anglaterra i marxem.

Caminem una estoneta per la zona, però sent el dia que és està tot desert. Tornem en metro, perquè el cansament és gran i busquem per la zona del China Town un lloc per a sopar. Atenció: els diumenges hi ha molts restaurants que tanquen! En trobem un de baratet obert, sopem i a dormir.

Dia 2 - Londres

Ens alcem matí, esmorzem a l'hotel un típic English Breakfast i ja estem preparts per a començar a conèixer Londres.

Fa solet, l'hotel està bastant cèntric així que decidim conèixer el centre de la ciutat caminant. Passem per davant del British Museum, però no entrem. Volem aprofitar el bon temps. Anem passejant fins a Covent Garden. Se suposa que hi ha molts artites del carrer, tipus les Rambles de Barcelona, però és matí i només veiem un que fa una espècie de representació de màgia-pallaso al davant de l'esglesia de St. Paul que, per cert, està tancada just aquest cap de setmana per obres.

Des d'ahí, continuem caminant fins arribar al China Town. Són només dos carrers i el més curiós és que estan el nom de les vies en xinès!

Contiuem fins a Piccadilly Circus, que no és gens espectacular, i pensem que millor tornem de nit a veure que tal. I pel carrer Piccadilly fins a Green Park. De camí parem a una botiga de les cadenes EAT on venen sanwich i menjar fred per emportar i així, aprofitant el bon dia que tenim, dinem al parc.

Green Park és molt gran comparat amb qualsevol de Barcelona. I té una cosa que ens va agradar molt i que després també vam veure al Hyde Park, unes hamaques per a allargar-te al solet. Són de lloguer i no tarda en arribar el xic que ven els tiquets. Estem al parc una estoneta, on dinem i descansem.

Continuem passejant fins arribar al Buckingham Palace. No ens interessa veure el canvi de guàrdia. Ens meravellem de com els agrada el daurat als anglesos. Fem 4 fotos amb la resta de turistes i continuem pel St. James Park, just al davant del Palau. Si el Green Park era, com el seu nom indica, molt verd i amb uns arbres impresionants, en aquest descobrim els jardins de flors. Tot ple de tulipans i també d'esquirols.

Ixim del parc per la Horse Guards Parade. Pugem fins al Mall i caminem fins al Admiralty Arch. Això ja és una de les entrades a Trafalgar Square. Tenim mala sort, perquè just se celebra el dia Holandès, o una cosa així. Així que tota la plaça esta tancada i plena de gent vestida de taronja amb la bandera holandesa a la cara. Pensem que ja tornarem un altre dia, i que, ja que estem, farem un colp d'ull a la National Gallery, el museu de pintura que es troba ací. Només tenim una hora, perquè a les 6 tanquen. Així que fem un vistasso bastant ràpid fixant-nos només amb les que estan recomanades al tríptic que et donen a l'entrada.

Encara és prompte per sopar i decidim continuar caminant pel costat del Tàmesi. Passem pels Victoria Embankment Gardens, que estan molt ben arregladets, en la tònica dels jardins de Londres. I també descobrim les primeres vistes a la London Eye i al Parlament.

Passegem fins a la Somerset House i descansem una miqueta a unes taules al pati central. Fa solet però fa frescor. I ens sorpren que a la font de xorros del pati hi hagen uns xiquets jugant i banyant-se. Ara entenem com és que venen a casa nostra en hivern i van en pantalons curts i camisa de tirants!!

Ja estem cansadets i anem al China Town a sopar. Fem un mos i aprofitem per a vore la porta del barri il·luminada. De pas, ens trobem un grup Hare Krishna cantant i repartint paperets. Però pel que he llegit a altres blogs, sembla que és bastant normal.

També anem fins al Piccadily Circus de nit, però també decep.

Ja molt cansadets, cap a l'hotel a dormir passant, però, per un pub.