dijous, 14 de juliol de 2011

EEUU - Nova York - 6è Dia

Comencem un altre magnífic dia de descobertes a Nova York amb 32 picades de mosquit de la barbacoa del dia anterior! Fatal, piquen molt molt, així que només podem anem a comprar alguna cremeta.

Però pel que fa al recorregut, que és el que interessa, toca visita al sud de Manhattan. Agarrem el metro i baixem a la parada de B’way-Lafayette Station perquè comencem la passejada pel Lower East Side, l’antic barri dels jueus a la ciutat.

La primera parada és al New Museum of Contemporary Art, al carrer Bowery. No entrem, perquè no tenim temps per a entrar a tots els museus de la ciutat. Però el seu disseny per fora és ja molt atractiu.


En aquest barri no hi ha massa turistes i un senyor ens veu fent fotos i ens pregunta que què ens interessa de la zona. Li diem que els edificis, llavors ens acompanya al que ell diu que és un dels més bonics del barri:


És bonic, però decadent. Sense voler, ens topem amb un mega-camió, tot i que a la foto no sembla tan gran.


Pugem caminant fins a l’East Houston Street pel Sara D. Roosevelt Park, una espècie de rambla amb zona de jocs infantils i pistes esportives. Una miqueta més avant trobem el Landmark Sunshine Cinema, un cinema independent que abans va ser una església holandesa i després un quadrilàter.


El barri és bastant atractiu ja que els edificis estan més guarnits que els d’altres zones de la ciutat.


Baixem per Norfolk Street on veiem aquest edifici tan curiós:


És l’Angel Orensanz Foundation, ara un centre cultural però que va ser una sinagoga construïda en estil neo-gòtic el 1849. Està tancada, així que no podem entrar a veure-la per dins.

El Lower East Side està al costat del Chinatown, així que és normal que l’expansió de la zona xinesa haja arribat. Com aquest institut de secundària:


Però en general és un barri ple de raconets boniquets.



Girem per Broome St i passem per davant de la Kehila Kedosha Janina Synagogue & Museum. També està tancada, així que continuem la marxa.


Girant per Eldrige Street s’arriga a la Eldridge Street synagogue, reconvertida ara en un museu. Va ser construïda el 1887 i a finals del segle XIX i principis del XX era una de les més importants en la comunitat jueva. Es poden fer visites guiades, bastant interessants. Nosaltres vam tindre la sort que aquell dia la visita era gratuïta, deixant després, això sí, la voluntat per ajudar en la conservació de l’edifici. Em sembla que del grupet que érem, nosaltres dos érem els únics no jueus. Però bé, t’expliquen una miqueta la història de la sinagoga, algunes curiositats, tot de manera molt clara.



I d’ací, creuant la Confucious Plaza, i baixant pel  Worth St arribem a la Federal Plaza amb edificis monumental:



Estem afamats, així que mengem una hamburguesa d’un quiosc d’un extrem de la plaça on al davant hi ha cadires i taules de ferro per a seure lliurement. Una volta tenim la panxa plena baixem per Park Row i passem per aquest edifici municipal:


Arribem de seguida al City Hall Park, els jardins que envolten l’ajuntament de Nova York. S’està molt fresquet ja que està ple de gespa, arbres i flors. I també, com no, esquirols.





Per a entrar a l’Ajuntament has de demanar cita prèvia per telèfon, cosa que nosaltres no hem fet i per tant, no podem visitar-lo. Però tampoc ens podem arrimar massa, perquè la policia ha tancat el seu perímetre, supose que per raons de seguretat.


Al costat del parc hi ha un altre edifici d’interès, el Woolworth Building, que amb 60 plantes va ser l’edifici més alt del món fins que el Chrysler el va superar en 1930. Es d’estil neo-gòtic i va ser construït el 1913.


Baixem ara per Broadway i de seguida ja trobem la Saint Paul’s chapel, l’única església que queda d’abans de la guerra de la Independència. Està just al darrere de World Trade Center, així que s’ha convertit també en un lloc de commemoració i record de l’11S.


Al darrer de l’església i un antic cementeri del segle XVIII amb làpides de pedra negra. Molt curiós el contrast amb els moderns edificis d’oficines que envolten aquest xicotet temple.



Ixint pel cementeri arribes al forat on estaven les torres bessones. És grandíssim i et serveix de referència per a donar-te compte de com gran devien ser els dos edificis. Ara està en obres, estan fent un nou gratacel.




Hi ha un museu de record pels atemptats, però nosaltres no entrem i continuem cap avall per Broadway. Arribem llavors a la Trinity Church, fundada el 1697, tot i que l’edifici actual és del 1846. És d’estil neogòtic i al darrere hi ha un bonic i tranquil cementeri.



La façana de l’església es troba just en aquesta bonica intersecció:


Així que girem per Wall Street. El primer que es veu és la part del darrer d’uns dels edificis més famosos del món, al menys, econòmicament parlant, La Borsa.


Però si continuem endavant pel carrer arribem a la famosa portalada, del 1903, decorada amb una immensa bandera dels Estats Units.


Al costat de la borsa es troba el Federal Hall, on George Washington va jurar el seu càrrec com a president després d’haver resat a la Saint Paul’s Chapel al 1789. En este lloc es trobava el primer ajuntament de la ciutat i al davant hi ha una gran estàtua del primer president nord-americà.



Baixem per Broad St i ens parem en un dels molts bars que hi ha a la zona. És un local d’esports on ens fem una bona cerveseta. Una volta descansats continuem per l’Stone St fins arribar al Bowling Green, el primer parc públic de la ciutat.


Ací es troba col·lacada l’escultura del Charching Bull, una figura que va aparèixer misteriosament davant de la Borsa el 1989, dos anys després d’una caiguda molt important de la borsa, i que ara s’ha convertit en una incona de Wall Street. Està ple de turistes fent  cua per a fer-se fotos, i no tenim ganes d’esperar. Així que li fem una foto per la part del darrere i llestos!


I enfront està el National Museum of the American Indian, un museu que explica la cultura dels nadius americans. No entrem.


Just al davant està el Battery Park, un parc molt tranquil on es pot descansar una estoneta i des d’on hi ha vistes a l’Estàtua de la Llibertat. Segons l’època també hi ha passejades guiades, cinema a la fresca, o fer-te fotos amb figures humanes.



Des d’aquest mateix parc també salpa el ferry cap a Staten Island, un vaixell gratuït que passa relativament a prop de l’Estàtua de la Llibertat i permet fer unes fotografies molt boniques de l’skyline del sud de Mahattan. Ixen més o menys cada 30 minuts i tenen seients interiors i exteriors. Bàsicament, als interiors està la gent que torna a casa de treballar i als de fora tots els turistes. El trajecte no és molt llarg (uns 30 minuts) i el ferry és molt estable, pel que no et mareges. Molt recomanable.









Després de moltes fotos arribem a Staten Island i passegem un ratet pels volts del moll. Hi ha un passeig molt agradable amb gespa, pista per a córrer i banquets, des d’on podem descansar i tornar a fer moltes fotografies perquè les vistes a Manhattan són espectaculars.





Comença a baixar el Sol, així que tornem cap al ferry. Esta volta ens col·loquem a la part del davant per anar veient com ens anem apropant a Manhattan. La llum ha canviat així que una altra volta moltes fotos (alguna una miqueta torta del balanceig del vaixell)!







Després del passeig en ferry tornem cap a Battery Park per a veure la posta de Sol.



A l’estació de South Ferry, just a la vora d’on s’agarra el Ferry a Staten Island, i pugem fins a Times Square i sopem per la zona. Espectacular de nit, encara més que de dia!






I d’ací, cap a l’hotelt, que ja només ens queda un dia a la ciutat dels gratacels! 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada