diumenge, 15 de gener del 2012

Berlín - 4t Dia

El divendres, quart dia a Berlín, també s’alça plovent. Volíem anar a l’Schloss Charlottenburg, passejar pels jardins, o anar al Tiergarten, però la deixem a l’espera que algun dia faça més bo! Així que, dia de pluja, dia de museu. Anem al Pergamonmuseum, un museu impressionant on s’exposen antiguitats gregues, romanes, assíries, mesopotàmiques... Va ser construït entre 1910 i 1930 a mida per a allotjar les restes trobades en excavacions d’arqueòlegs alemanys a principis de segle. De fet el nom ja dóna aquesta idea, és l’altar de Pèrgam una de les primeres antiguitats a exposar-se.
El museu obre cada dia des de les 10 fins a les 18 hores, i s’amplia fins a les 9 de la nit els dijous. El preu és de 10 euros, però nosaltres ja el tenim inclòs a la Welcome Card. Arribem promptet, i ja hi ha una xicoteta cua. Ara està en fase de remodelació, així que l’entrada principal està tancada i s’ha d’accedir per un lateral estret. Amb l’entrada tens una audioguia gratuïta en diversos idiomes. Està bastant bé, perquè té dues opcions. Una és anar per lliure i prémer els números d’informació (els que apareixen a la vora d’algunes obres) quan vulgues que t’explique alguna cosa. L’altra, la que vam fer nosaltres, és com una visita guiada d’aproximadament una hora i mitja. En ella, una veu va indicant-te l’itinerari a seguir i el més destacat. Després si vols saber més, pots complementar la informació. Com deia, nosaltres vam fer això, i va estar molt bé.

La primera sala del museu ja t’impressiona i et deixa amb la boca oberta. És l’altar de Pèrgam (de l’entorn de l’any 170 aC), un fantàstic santuari originari de Pèrgam (ara Bergama, a Turquia). Una escalinata molt empinada et porta fins a un pati de columnes. Envoltant tota la sala hi ha una bonic fris que representa la lluita entre els déus i els gegants.



Altres joies del museu, són els bonics mosaics grecs ...



... la porta del mercat de Mileto (del segle II dC), exposat a la pluja durant uns anys perquè una bomba va ensorrar el sostre...




... la Porta d’Ishtar, a Babilònia (del segle VI aC). Impressionant. Recoberta de rajoles vidriades blaves, era un pas processional que portava a la sala del tron del rei Nabucodonosor II.





Més coses, troballes de Síria, Assíria, Mesopotàmia...




...islàmic...



... i l’altra gran façana, la de Msatta, residència del califa al-Walid II a Jordània, del l’any 743.




Nosaltres li dediquem al museu unes dues hores i mitja, i crec que ho veiem tot i bastant bé. Quan ixim encara plou, així que decidim parar a dinar en un restaurant d’allà a la vora. Després de dinar decidim aprofitar que podem anar gratis en metro per acostar-nos a la zona del Zoo de Berlín. No volem entrar, només vore les portes que ens havien dit que eren molt xules.




Al davant del Zoo està la Kaiser-Wilhelm-Gedächtniskirche, una església de la que només es veu la torre a mitges, perqùe va ser bombardejada durant la II Guerra Mundial. Per la seua forma se la coneix – segons la guia – com la “dent buida”. Hauríem d’haver vist més o menys això:



Però el que ens trobem és això:



L’estructura marró és la nova església que es va construir als anys 60. L’altra, la blanca,  són els envans que protegeixen l’estructura antiga que ara s’està conservant. A l’interior de la torre sí que es pot entrar tot i que no hi ha massa a vore. A banda d’uns mosaics, hi ha una exposició de què va passar a la zona durant la guerra, com va funcionar la resistència i com va quedar tot després, que és bastant interessant. L’entrada és gratuïta i està oberta des de les 9 del matí fins a les 7 de la vesprada cada dia.



Tornem a agarrar el metro, una miqueta decebuts per la visita, i anem fins a la zona pròxima al Checkpoint  Charlie. Abans d’arribar, però, ens estranyem perquè hi ha molta policia pels carrers. Prompte descobrirm el perquè!



Un míting de l’Angela Merkel donant suport al candidat del seu partit CDU a l’alcaldia de Berlín. En el moment en què nosaltres vam arribar tocava un grup de música dels 50/60 americana. L’escenari estava just al davant del Checkpoint Charlie i la zona està tancada, així que hem de pegar una volta. Aprofitem, llavors per a vore part de l’exposició que hi ha a l’aire lliure sobre la construcció del mur, com dividia la ciutat, les fases i principals esdeveniments de la guerra freda... Està bastant bé.



El Checkpoin Charlie era la principal porta d’accès entre les dues parts de Berlín, l’oriental i l’occidental, abans de la reunificació i la caiguda del mur. Ara queda com una oficineta on s’instal·laven els militars per a controlar el pas. També es manté el famós cartell d’”està vosté ixint del sector americà”. Tampoc és gran cosa, jo m’ho imaginava més gran. Això sí, hi ha molts turistes fent-se fotos.




Després de les fotos de rigor, continuem passejant per Zimmerstrasse fins a arribar a l’Stasi Informations – und Dokumentationszentrum un museu que t’explica com funcionava l’Stasi, la policia secreta que controlava la població de la RDA. És molt interessant, perquè et fas una idea de quanta gent hi havia implicada en este control, com funcionaven, alguns mecanismes per a aïllar a les persones “perilloses” per a l’estat. Hi ha testimonis, part d’història, xifres, aparells. Està molt bé. L’horari és de 10 a 18 hores de dilluns a dissabtes i l’entrada és gratuïta. Em sembla que hi ha altres museus que tracten sobre l’Stasi a Berlín, nosaltres, però, només vam anar a este.



Continuem encara per Zimmerstrasse i a l’encreuament amb Wilhelmstrasse veiem l’antic Ministeri de l’Aviació del Reich, el Former Reichsluftfahrtministerium. Era el centre del poder de Hermann Göring i una de les relíquies arquitectòniques de l’època nazi. Hui en dia és la seu del Ministeri d’Economia d’Alemanya.



Enfront, hi ha un altre museu, i un dels que més m’han agradat. És la Topographie des Terrors, situada on estava el quarter general de la Gestapo, el comandament central de les SS i després l’Oficina Principal de Seguretat del Reich. Ara ja no queda res de tot això. En el seu lloc s’ha construït un modern edifici on s’explica l’època de terror nazi, des dels seus inicis i fins al final de la guerra i post-guerra. I a l’exterior s’ha deixat buit, i només s’ha marcat a terra algunes de les cel·les de la presó de la Gestapo. També ací hi ha un tram del mur de Berlín d’uns 200 metres, on s’ha instal·lat una exposició de record del Mur. L’entrada a tot és gratuïta i l’edifici està obert des de les 10 fins a les 20 hores.





Per a vore-ho i llegir-ho tot amb calma cal més d’una hora – nosaltres, crec, ens en estem vora una i mitja. A l’eixida ja estem molt cansats. Com que estem a prop de Postdamer Platz, decidim anar fins allà a sopar. De camí passem per davant Martin-Gropius-Bau, un centre d’exposicions.



Al davant està el Parlament de l’Estat de Berlín.



I des seguida arribem a Postdamer Platz. Va ser una zona “morta” ja que per ací passava el Mur de Berlín. Una volta es va enderrocar, al 1989, importants arquitectes d’arreu del món van dissenyar els edificis actuals. Entre ells destaca el Panoramapunkt una torre molt alta des d’on es tenen vistes parnoràmiques de la ciutat. L’hora d’obertura canvia despenent de si és l’estiu o l’hivern (quan nosaltres vam anar es podia pujar fins a les 20 hores) i el tiquet d’entrada costa 5’5 euros. Nosaltres teníem pensat anar, però estàvem ja molt cansats i vam deixar-ho per a una altra visita.



També en esta plaça està el “Passeig de la Fama” de Berlín, el Bulervard de les Estrelles unes estrelles daurades incrustades en una estora roja recorden i rendeixen homenatge a actors i directors famosos del cinema alemany. I és que el prestigiós festival de cinema de Berlín, la Berlinale, se celebra, precisament, en esta plaça.



Arribem fins al Sony Center, un gran complex amb restaurants, tendes, hotels, cinemes...obert des del 2000.



Sopem en un restaurant alemany que hi ha al fons, el Lindenbräu, que està molt bo. Quan acabem estem rebentats del llarg dia. Així que agarrem el metro a Postdamer Platz per a anar fins a l’hotel a dormir i descansar. 


Mostra Berlín - 4t Dia en un mapa més gran

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada