divendres, 3 de febrer de 2012

Berlín - 5è Dia


El dissabte per fi fa sol i decidim destinar-lo a visitar el Camp de Concentració de Sachsenhausen. Va ser construït als afores de Berlín en 1936 per presoners d’altres camps i va ser el primer després del nomenament de Heinrich Himmler com a cap de la policia alemanya, les SS. Ens han dit que és molt millor anar a vore’l amb una visita guiada, així que després de buscar-ne diverses, vam anar amb Cultourberlin que ofereixen tours en castellà. Al seu web podreu mirar exactament els dies que els ofereixen la visita. El preu són uns 15 euros (12 si tens la Welcome Card) i has de tindre, a més, un bitllet de transport públic d’un dia de les zones ABC (serveix la Welcome Card de les zones ABC). El tour dura unes 4 hores, des de les 10h fins a les 16h, i ix de davant de la Torre de la Televisió, a Alexanderplatz. És molt fàcil trobar-los, van vestits amb camisetes verdes i tenen una espècie de bandera que indica qui són. La veritat és que jo els recomane, i això que no sóc massa fan de les visites guiades, van fer-nos un tour molt agradable, el guia va explicar-se molt bé i en conjunt va ser molt interessant.

Sachsnhausen va ser ideat com a camp “model”, havia de mostrar en l’arquitectura la imatge del món del nacionalsocialisme i sotmetre als presoners de manera simbòlica al poder absolut de les SS. Entre 1936 i 1945 van haver més de 200.000 persones recloses a Sachsenhausen i, d’estes, una quarta part, 50.000 com a mínim, van morir. S’ha de tindre present que no va ser un camp d’extermini, sinó de concentració. Tot i això, les dures condicions de vida i de treball, malalties i la brutalitat del guardes del camp, feien difícil la supervivència.

Al principi els presoneres d’aquest camp no van ser jueus, eren adversaris polítics (comunistes i socialistes, sobretot). Poc després, però, van començar a arribar membres d’altres col·lectius considerats com a “inferiors” pels nazis, com ara homosexuals, gitanos i jueus. A aquests últims se’ls va fer una ampliació del camp, uns barracons en pitjors condicions encara que a la resta.

Els presoners d’este camp treballaven sobretot al complex de fàbriques que hi havia al voltant (com per exemple en la Siemens), en una cantera i provant botes per a l’exèrcit alemany. El treball era molt dur, i el fred molt extrem a l’hivern. Molts dels que van sobreviure a les terribles condicions en què ací es trobaven van morir en les conegudes com a marxes de la mort. Quan els nazis ja se sabien perdedors de la guerra van obligar a tots els presoners a marxar quasi corrent cap al nord, cap a la mar. Molts morien d’esgotament, altres, els que no seguien el ritme, els mataven els soldats.

Entre el 22 i el 23 d’abril de 1945, soldats polacs i soviètics van alliberar el camp, on van trobar més de 3.000 malalts, metges i infermers. Llavors va començar una nova etapa per a Sachsenhausen, des d’agost d’aquell any i fins al 1950 va ser utilitzat com a camp especial pels soviètics. Van haver-hi uns 60.000 presoners, alguns funcionaris de baix rang del règim nazi, altres perseguits polítics i persones no marcades pel seu passat nazi però condemnades per tribunals soviètics. 12.000 persones van morir per culpa de malaties i desnutrició.

Ara queda poc del camp. Des del 1993 és un lloc commemoratiu. Es manté l’entrada i l’edifici principal, des d’on es dominava tot el lloc. També s’han reconstruït dos barracons de la zona on estaven els jueus, en part cremats per un cóctel molotov el dia de la inauguració. La resta de barracons s’han dibuixat a terra, són uns rectangles farcits de pedres negres. També es mantenen dos edificis més, com la cuina – on es poden vore dibuixos humorístics pintats pels presos - i la infermeria. I es pot veure la zona on estava el forn crematori i on es feien afusellaments.




També hi ha un monument curiós. Al fons del camp s’alça una espècie d’obelisc, amb uns triangles rojos. El van alçar als any 60 els soviètics i pretenia simbolitzar la victòria dels antifeixistes. En ell, però, només recorden part dels morts, els que a ells els interessen.


Jo crec que és una visita molt especial i val molt la pena. Però també he d’avisar que et quedes amb molt mal al cos de pensar i vore on passaven les barbaritats que hem llegit en llibres i vist en pel·lícules. Una dona del meu grup de visita es va posar a plorar. Així que avise, si algú és molt impressionable, molt sensible o sap que li pot afectar molt, potser millor que no vaja.

Després d’un dia tan dens, vam decidir acabar de passar la vesprada en un barri que ens va recomanar el guia, Friedrichsain. Anem per la zona a l’entorn de Boxhagener Platz, on ens ha dit que hi ha més bars i més bon ambient. No fem res en especial, passegem per uns carrers on es nota que viu gent de classe treballadora, ens trobem una macro-festa okupa, ens fem cervesetes i la millor currywurst de tot el viatge.



Una volta sopats, tornem a agarrar el metro i ens dirigim cap al barri on tenim l'hotel. Fem uns còctels en una terrasseta - trobe que tots els clients érem turístes - i aprofitem per a visitar la Kunsthaus Tacheles, l'edifici okupat del carrer Oranienburg. És molt curiós, tots, tots, tots, absolutament tots els racons estan plens de grafitis. A la Kunsthaus Tacheles no hi viu ningú, és un centre cultural. Així que visitem les exposicions de quadres i altres obres que hi ha i marxem. A baix de tot, a la planta baixa, hi ha un bar/pub però nosaltres no ens quedem perquè ja estem molt cansats, així que tornem cap al camp base.


Mostra Berlín - 5è Dia en un mapa més gran