diumenge, 15 de gener de 2012

Berlín - 3r Dia

Introducció    Dia 1    Dia 2(1)    Dia 2(2)    Dia 3    Dia 4    Dia 5    Dia 6    Dia 7    Dia 8    Menjars  
<<    <                                                                                                                          >    >>



El tercer dia s’alça plovent i amb fred. Tenim visita concertada al Deutscher Bundestag, el Parlament alemany, així que després d’esmorzar, cap allà ens dirigim caminant des de l’hotel, perquè no està massa lluny. De camí passem per davant del Sammlung Boros és una col·lecció d’art privada que s’exhibeix en un bunker nazi. Cada dos anys canvia l’exposició i segons la guia és molt interessant. Es  pot visitar els divendres, dissabtes i diumenges amb visites guiades en anglès o alemany, costa 10 euros i cal fer cita prèvia. Ho podeu reservar pel seu web. Nosaltres no vam entrar, però m’haguera agradat. Així que ho deixarem per a una altra ocasió.




Una miqueta més avant ja arribem al barri governamental passant pel Bundespressekonferenz, on treballen els periodistes acreditats per cobrir les informacions del parlament d’Alemanya.

Creuant el pont es tenen bones vistes de la Hauptbahnhof (l’estació principal del trens)...


 ... i de seguida s’arriba al barri governmental, una série d’edificis de vidre i formigó que uneixen, simbòlicament, el Berlín Oriental i l’Occidental. En aquesta zona els nazis van enderrocar els habitatges que hi havia perquè volien construïr un Gran Saló del Poble amb capacitat per a fins a 180.000 persones. Mai, però, es va realitzar el projecte. De tota la zona, hi ha molt poca cosa que es pot visitar. El més destacat és, sense cap mena de dubte,  la Seu del Parlament AlemanyReichstag. És un gran i majestuós edifici dissenyat per Paul Wallot i innaugurat en 1894 i amb una història molt interessant. Va ser des d’on el 1918 es va proclamar la república alemanya.  Va patir un gran incendi en 1933, poc després que Hitler arribara al poder, que va destruir tot l’interior. Aquest fet va ser el pretext utilitzat pels nazis per a iniciar la persecució dels seus oponents polítics (sobretot comunistes i socialistes). Va ser en part reconstruït durant els anys 60 i 70, però fins al 91 el Bundestag (és a dir, el Parlament) no va votar que aquest edifici tornara a ser la seua seu després de la reunificació d’Alemanya. Finalment, al 1999 es va reinaugurar després d’una impressionant reforma feta per Norman Foster. El famós arquitecte només va conservar la carcassa de l’edifici i va afegir una gran cúpula de cristall amb vistes de 360 graus sobre la ciutat.


De fet és la cúpula el que es pot vistar de l’edifici i val la pena, i molt, fer-ho. La visita és gratuïta, però cal fer primer una sol·licitud on detalleu el dia i l’hora en què voleu anar. Teniu tota la informació en la seua pàgina web (http://www.bundestag.de/htdocs_e/visits/kupp.html). Resumint, està obert des de les 8 del matí fins a les onze de la nit, i les entrades es fan cada quart d’hora. Quan vaig anar jo, havies d’escriure un mail a aquesta adreça kuppelbesuch@bundestag.de posant dues opcions de dies i hora per a visitar l’edifici. També havies de detallar el nom i cognoms i data de naixement dels qui el visitarien. La resposta arribava pocs dies després juntament amb un document en PDF amb la confirmació de dia i hora i les instruccions que havies de seguir. Ara, però, remirant la pàgina per escriure-ho al blog, he vist que es pot fer la sol·licitud directament des del seu web. Des d’aquest link https://visite.bundestag.de/BAPWeb/pages/createBookingRequest.jsf?lang=en podeu accedir directament. Si seguiu les instruccions, podreu completar el registre molt fàcilment. La pàgina està en alemany, anglès, francès i àrab.

Nosaltres arribem una miqueta abans de l’hora programada (que era a les 9.45) a l’entrada de visitants, que es troba en un edifici annex a la dreta de la porta principal. Ens demanen els DNI, passem un control d’escàner i ja podem entrar amb un grup cap a l’edifici. Es puja amb un ascensor fins a la terrassa. Des d’allà es pot agarrar una audioguia (hi ha en castellà) que va orientant-te durant tota la visita. La veritat és que em va semblar que estava molt bé, perquè s’anava activant amb radiofreqüència (supose) quan t’acostaves a un punt i t’explicava coses sobre l’edifici, la construcció, la història o les vistes que hi ha a cada moment.

La visita, torne a repetir-me, és molt interessant. T’expliquen, per exemple, que es va construïr una gran cúpula de vidre perquè volia simbolitzar la transparència dels poders polítics després dels anys foscos del nazisme i la divisió en dos d’Alemanya. De fet, mentre passeges pots vore un plenari del Bundestag a baix, a través d’un vidre. També te n’assabentes de les innovacions tècniques que Foster va aplicar a la construcció, com fer una espècie de prisma amb espills que donen llum natural al plenari, com una espècie de visera impedeix que els rajos de Sol directes enlluernen a baix, com l’aigua i la neu cauen pel mig del prisma i, per no sé quin mecanisme, es tranformen en aire calent que ajuda a escalfar l’edifici. A més, clar està, de moltes curiositats històriques i dels edificis que veus des de la cúpula. A mi em va encantar, tot i que hauria sigut millor si el dia ens haguera acompanyat i haguera fet més sol i menys núvols i pluja.







Després de vore-ho tot, hem de creuar tot l’Unter den Linden per arribar al Neues Museum (pronunciat Noies Museum) perquè tenim hora de visita concertada a les 12h (l’havíem concertat el dia anterior, quan vam comprar el tiquet Welcome Card amb l’Illa de Museus inclosa). Com que plou, fa fred, i amb la Welcome Card tenim viatges gratis amb els transports públics, anem en autobús. Just al costat del Reichtag n’ix un que ens deixa a l’Illa de Museus. Així que d’aquesta manera fem una primera ullada a la que podríem dir que és l’avinguda principal de Berlín, l’Unter den Linden. El bus ens deixa just al costat del Berliner Dom, la Catedral de Berlín, però deixem la visita per a després del museu.




També hi ha bones vistes del Altes Museum, que exposa antiguitats i al que no entrem.


Cal explicar primer què és el Museumsinsel o Illa els Museus. Es tracta d’una xicoteta illa al riu Spree on es troben 5 grans museus. La seua construcció va començar a princpis del segle XIX, quan es va posar de moda entre la reialesa exposar les seues col·leccions d’art privat. Des de 1999 les col·leccions dels museus es van convertir en Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. I ara hi ha en marxa un pla urbanístic dissenyat per l’arquitecte David Chipperfield per a connectar amb un túnel subterrani els 5 museus. Encara falta per a què estiga acabat, ja que no està previst que les obres acaben fins el 2025. A més de l’Altes Museum, que ja he comentat, també està el  Bodemuseum, que destaca per la col·lecció d’escultura, l’Alte Nationalgalerie, amb art europeu, i els dos més famosos, el Neues Museum i el Pergamonmusem. Nosaltres només anirem, esta volta, als dos últims.



Bé, entrem sense cap problema amb la reserva d’hora al Neues Museum, que destaca per la col·lecció d’art egipci i té com a gran estrella el bonic i delicat bust de la reina Nefertiti. Es poden fer fotografies sense flash de tot, bé, de tot llevat del cap de la Nefertiti, per això no hi ha ací cap imatge. Del museu cal esmentar també la reconstrucció de l’edifici. Molt danyat per la guerra i oblidat durant anys, l’arquitecte britànic David Chipperfield va portar a terme una gran reforma on conjuga les parts antigues de l’edifici amb zones totalment noves. El Neues Museum està obert de diumenge a dimecres de 10 a 18 hores, i de dijous a dissabte fins a les 20 hores i l’entrada costa 10 euros. Hi ha visites guiades i audioguies en diversos idiomes disponibles.



Ens estem ben bé unes 3 hores. Des d’ací en dirigim a la Berliner Dom l’església més gran de la ciutat i el centre vital per a l’església protestant alemanya. Acabada de construir en 1905 i de planta circular, destaca pel seu altar de marbre i, sobretot, per les vistes que hi ha des de la cúpula. L’església està obert de dilluns a dissabte de 10 a 20 hores, i el diumenge de 12 a 20h, i el preu és de 7 euros, 4 amb entrada reduïda (amb, per exemple, la Welcome Card).








Després de baixar els 267 esgraons de la cúpula, ens fan passar per a eixir per la cripta, amb quasi un centenar de sarcòfags que daten des del segle XVI. Passem molt rapidet, i tirem cap a fora. No plou encara, així que aprofitem per pegar una volta pel mite històric. Després de creuar el Schlossbrüke, un pont de 1820 amb escultures...



... arribem a la Friedrichswerdersche Kirche una església neogòtica construïda en 1830 que ara funciona de museu d’escultures. Està oberta cada dia de 10 a 18 hores i l’entrada és gratuïta.




Des d’ací, ens acostem en un moment a la Sankt-Hedwings-Kathedrale la catedral catòlica de Berlín. Construïda en 1773, està inspirada en el Panteó de Roma. Fins al 1854 va ser l’únic lloc de culte per a la comunitat catòlica de la ciutat. I durant la II Guerra Mundial va ser el centre de la resitència catòlica. Va quedar en ruïnes després de la contesa i ara té un interior modern, una miqueta desangelat.




Aquesta església dóna a la plaça Bebel o Bebelplatz, dita així en homenatge al cofundador del Partit Socialdemócrata (SPD). Ací es troba una de les facultats de la Humboldt Universität, i va ser també en este lloc on la Lliga d’Estudiants de l’Alemanya Nazi van fer la primera crema pública de llibres. Recorda aquell fet, una instal·lació, “La biblioteca buida”, de Micha Ullmann, al mig de la plaça, baix d’un vidre.




Continuem el recorregut ja des del Unter den Linden passant per davant de més edificis de la Universitat Humboldt, on van estudiar Marx i Engels i on els germans Grimm i Albert Einstein van donar classes. I trobem també la Reiterdenkmal Friedrich des Grossen, una figura a cavall de Frederic II el Gran.



Passegem una miqueta per Unter den Linden però de seguida ens desviem per Charlotenstrasse fins arribar a la que diuen que és la plaça més bonica de Berlín, Gendarmenmarkt. És una zona diguem-ne “pijeta”, amb molts comerços i restaurants de luxe. La plaça porta el nom dels Gens d’Armes, un regiment prussià del segle XVIII format per hugonots francesos. Ells van ser els que van alçar el Französischer Dom el 1705, inspirant-se en l’església hugonota de Charenton, a França. Em sembla que es pot visitar i pujar a la torre, però nosaltres ens vam contentar en vore-la per fora.


A l’altre costat de la plaça hi ha una altra església quasi idèntica. És el Deutscher Dom, de 1708. I al mig es troba el Konzerthaus Berlin un edifici de 1827 dissenyat per Schinkel, on se celebren concerts.




Girem pel Mohrenstrasse fins arribar a Friedrichstrasse. En este tros i fins arribar a Französische Strasse es troben 3 grans centres comercials de luxe: el Quartier 205, el Quartier 206 i el Quartier 207, este últim dissenyat per Jean Nouvel i seu de les Galeries Lafayette. Nosaltres no entrem.




Tornem a pujar fins a Unter den Linden, passem per davant de la Komische Oper, un dels tres teatres d’Òpera de Berlín...



... i arribem al davant de l’Ambaixada de Rússia, un edifici de l’estil Zuckerbäckerstil estalinista. La veritat és que no s’aprecia massa, perquè està tot envoltat d’una tanca.


De seguida arribem ala Pariser Platz, una plaça al davant de la Porta de Brandenburg. Va quedar totalment destrossada durant la guerra, i en la guerra freda va quedar a la part Est de la ciutat, just al costat del Mur. Ara, però, és una de les zones més cares de la ciutat. Al seu voltant hi ha nous edificis, com lAkademie der Künste, l’acadèmia de les Arts, lHotel Adlon, famós perquè va ser des d’ací on quasi se li cau a Michael Jackson el seu fill dels braços.




El més famos i més fotografiat, però, és la gran Porta de Brandenburg o Brandenburger Tor. Construïda en 1791 per Carl Gotthard inspirant-se en l’Acròpolis d’Atenes, va ser el punt de trobada de molts berlinesos el dia que va caure el Mur de Berlín. Ens fem les moltes fotos de rigor i continuem la marxa.






Arribem, baixant per Erbertstrasse, fins al Monument a l’Holocaust. Com molts sabeu, és un esplanada amb 2711 columnes de formigó obra de l’arquitecte novaiorquès Peter Eisenmann, que vol recordar els jueus víctimes del genocidi nazi. És bastant impressionant.



Entrem a visitar el centre d’exposicions subterrani. Està obert de dimarts a diumenge de 10 a 20 hores en horari d’estiu i de 10 a 19 hores en el d’hivern. L’entrada és gratuïta, però crec que val molt la pena agarrar una audioguia disponible en només 3 idiomes (alemany, anglès i no sé quin és l’altre) que val 4 euros (2 amb la Welcome Card). També hi ha una altra audioguia en castellà, però ens van dir que només traduïa els textos de l’exposició, no t’oferia material addicional, com les altres. L’exposició es divideix en diverses sales on van explicant-te històries d’alguns dels jueus morts en l’holocaust, de les seues famílies, cartes que van enviar als seus familiars o amics... És bastant commovedor. Ben bé li dediquem dues hores. Quan eixim ja és quasi fosc i comença a ploure. Baixem per Gertrud-Kolmar-Strasse, passem per davant d’un trosset del Mur de Berlín...



... fins arribar al davant del que ara és un aparcament però que en el seu dia va ser el bunker on es va amagar i suïcidar Hitler. Ara només ho recorda una placa, que no podem llegir massa bé perquè comença a ploure molt fort, a fer molt de vent i molt de fred.




Ens fem en un bar un cafenet per a entrar en calor i marxem per agarrar el metro al davant de la porta de Brandenburg. Ara, la trobem il·luminada.



Ja cansats i gelats, tirem cap a l’hotel parant abans en un indi al carrer d’Oranienburgerstrasse on tenien una terrasseta amb estufes i mantetes. Menjar picant i mantetes, una bona manera per entrar en calor abans d’arribar a l’hotel i posar-nos a dormir!



Mostra Berlín - 3r Dia en un mapa més gran


Introducció    Dia 1    Dia 2(1)    Dia 2(2)    Dia 3    Dia 4    Dia 5    Dia 6    Dia 7    Dia 8    Menjars  
<<    <                                                                                                                          >    >>