El cinquè dia a la ciutat és curt d’explicar i no hi ha fotos. És diumenge i es hem reservat aquest dia per a anar a vore Gospel. Una volta alçats i esmorzat, anem en metro fins a Harlem. La guia de viatges ens destaca algunes de les esglésies on es pot vore el cant espiritual dels negres, així que decidim, plànol en mà, provar sort. Prompte veiem que no som els únics turistes amb el mateix pla.
La primera església que trobem, perquè Harlem està ple ple d’esglésies, no fan Gospel. Juntament amb una parella de Madrid anem a la cerca d’una altra, la que la guia diu que és la més gran i important. Però una volta arribem hi ha una cua llarguíssima. Parlant amb un xic del barri que va a entrar a missa, ens diu que la gent ve molt matí per a tindre lloc per a entrar i que si ens interessa fan un espectacle només per a turistes el dimecres per la vesprada. Nosaltres els dimecres ja no estem, així que després de donar-li les gràcies marxem a buscar un altre lloc.
A la tercera sí que va la vençuda. És la Mother African Methodist Episcopal Zion Church, una església més xicoteta que l’altra. Ens sorprèn que tot estiga ja molt pensat per als turistes. Des de cues que fer, a persones assenyalant-te on has de seure. Però la veritat és que val la pena, no només per la música, que és preciosa, sinó per l’ambient. Hi ha alguna gent del barri, no diria jo que molta, i van com a les pel·lícules, mudats amb “sombrerets” i roba de color pastel. Hi ha turistes que fan fotos, tot i que se’ns demana que no en fem. A mi em sap malament fer fotos a la gent que va a missa, com si foren una atracció. I és per això que no hi ha cap foto en esta entrada del bloc.
La missa també és molt sorprenent. El pastor i la pastora van tornant-se per a fer els parlaments. Són molt enèrgics, res a vore amb els des rectors catòlics de les nostres esglésies. Són frases d’interpel·lació als congregats, que van responent i fen aclamacions. Molt interessant, la veritat.
Una volta acabada la missa marxem cap a l’hotel. La resta del dia la passarem fent una típica barbacoa americana amb la meua família que viu en un poble de New Jersey. Una jornada també molt interessant, amb molt de menjar (T-Steaks de 3 o 4 cm de gros), bevent cervesa americana, xarrant en una barreja de valencià- castellà- anglès al patí del darrere d’una típica casa dels Estats Units.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada