dilluns, 8 de juny de 2009

Dia 5 - Londres

És ja l'últim dia i fa una miqueta de peneta. Però l'avió no ix fins a la vesprada així que tenim temps per a acabar d'aprofitar l'estada. De la llista que teníem d'immprescindibles ens queda encara el British Museum, l'Abadia de Westminster i provar si tenim més sort i podem entrar al Parlament. Així que fem les maletes, paguem a l'hotel i deixem les coses fins que siga l'hora d'anar a l'aeroport. El Museu el deixarem per al final, ja que està molt a prop de l'hotel i ens va bé d'aquesta manera.

Anem fins a l'Abadia de Westminster i el Parlament. Encara queden manifestants Tàmils al Parliament Square, la plaça de davant el Parlament. Però són pocs i no bloquegen el pas. Així que preguntem a un policia si sap si hui es pot visitar el Parlament. Ens diu que sí, però que a partir de les 3 de la vesprada. Llàstima. Deixarem la visita pendent per a un altra volta.

Anem, doncs, a l'Abadia de Westminster on hi ha molts turistes. L'entrada val 12 lliures i et deixen una audioguia en l'idioma que vulgues i un plànol per a seguir. Comencem a seguir tots els punts que ens indica el plànol però prompte es fa pesat, i les explicacions les anem sentint més ràpid. L'abadia és molt bonica i és nota que s'han invertit mooolts diners. És on estan soterrats els reis i això es veu a les capelles on estan les tombes, que estan molt decorades. També ací estan soterrats alguns poetes, músics (com Handel) o científics (com Newton). El claustre és molt bonic i s'hi pot trobar alguns detalls curiosos.

Des d'ací anem caminant cap al British Museum passejant pel Parliament St. De camí, però, ens trobem una cosa que no esperàvem. A les portes dels Horse Guarde Parede hi ha dos membres de la guàrdia montada. Són just les 12 i toca fer el canvi de guàrdia. Supose que no és tan espectacular com veure'n un al Buckingham Palace però ja veus la parafernàlia de la situació. Tots amb posat seriós, pasos mesurats, ... El que no controlen són els turistes que es posen just al mig per a fer fotos, i que provoquen que el cavall es quede al bell mig del carrer per on van passant cotxes. Pobre guàrdia, cridant que se'n vagen del mig d'una volta! Quin cabreig!

Continuem fins a Trafalgar Square on hui no hi ha cap festa holandesa i es veu la plaça amb perspectiva.

Ja es l'hora de dinar (en horari anglès, clar) i decidim anar a un fish & chips, perquè no pot ser que marxem sense tastar-ho! Anem a un que està a prop del Museu, regentat per uns turcs i que té al davant unes tàules tipus pic-nic on podem dinar agradablement asseguts al solet. Tot un luxe! El fish & chips resulta ser un plat no gens espectacular, que és el que jo em pensava que seria per com en parlaven els anglesos que conec! Però està bo.

Ara sí, anem al British Museum. És espectacular tot el que hi ha. Gairebé temples sencers grecs i assiris, egipcis, ... La veritat és que et quedes amb una sensació una mica contradictòria: per una banda tot el que veus és preciós, però per l'altra penses que si te'n vas a Grècia és possible que no veges tantes coses gregues clàssiques com ací, que aniràs al Partenó però totes les figures, escultures, frisos estaran a Londres. Això sap greu. I com això, el mateix a Egipte o a la zona de l'antiga Assíria.

Al Museu pots dedicar-li moltes hores, però nosaltres només anem a veure el més recomanat i típic. Amb només això ja et deixa un bon sabor de boca. Una altra volta, més.

Després anem fins a l'hotel a recollir les maletes i aprofitem que just per davant passa una línia de bus, d'aquests de dues plantes (perquè també hi ha de "normalets" com els que hi ha a les nostres ciutats) i que ens deixa directament a l'estació Victoria. L'agarrem, només per veure com és anar en un bus de dos pisos.

A l'estació Victoria primer tornem la targeta Oyster. Ja ens van avisar que si la tornàvem ací que procuràrem anar amb temps per si hi ha cues. No hi ha massa i en 5 minuts ens atenen. Li diem que ja no la necessitem i ens retornen els diners del dipòsit (3 lliures per cadascuna) més una miqueta que encara teníem recarregat i que no hem utilitzat.

Comprem els bitllets de tren, i ara anem cap a l'aeroport sense agarrar el que és directe, sinó el que va parant-se a algunes estacions. De totes formes, no tarda massa més i arribem a Gatwick amb temps més que de sobres.

El resultat, ja tornant a Barcelona, és un viatge fantàstic: 4 dies de sol (increïble, i això que anava jo tota preocupada!), moltes coses vistes i molt molt molt disfrutat! Però creient també que Londres és una ciutat a la que cal tornar més voltes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada