Després d’una nit de tempesta, el dia s’alça ennuvolat,
però sense pinta que haja de ploure. És ja el penúltim dia a Berlín, així que
després d’un molt bon esmorzar anem caminant cap al Tiergarten, el gran parc central de la capital alemanya. Per
arribar, tornem a passar per la zona governamental. Així que com que no plou
aprofitem per a fer algunes fotos més.
 |
| Bundeskanzleramt |
 |
| Reichstag |
 |
| Reichstag |
Tirem cap a l’oest i passem per davant de la Haus der Kulturen der Welt,
la Casa de les Cultures del món que compta amb un carrilló que toca cada dia a les 12 i a les 18 hores.
 |
| Carilló de la Haus der Kulturen der Welt |
L’edifici principal va ser construït en 1957 per Hugh
Stubbins. L’arquitecte nord-americà va dissenyar-lo amb un sostre ondulat, que
es va enfonsar en 1980 per problemes estructurals.
 |
| Haus der Kulturen der Welt |
Continuem el passeig per la vora del riu. És una zona
tranquil·la, i tot i no entrar a dins del Tiergarten ja s’intueix la verdor del
lloc. Finalment arribem fins a l’SchlossBellevue. És un edifici blanc d’estil neoclàssic construït en 1785,
residència del president d’Alemanya. No es pot visitar.
 |
| Schloss Bellevue |
Baixem per Spreeweg Paulstrasse i de seguida arribem a
la Grosser Stern o Gran estrella,
encreuament principal de les avingudes que travessen el parc i on es troba la Siegessäule amb la Columna de la Victòria al
mig. El monument va ser construït per a commemorar les victòries militars de
les tropes prussianes al s.XIX. Es va instal·lar en un inici al davant del
Reichstag, però els nazis el van traslladar ací el 1938 per a deixar lloc al
seu projecte urbanístic Germània. Per 2’2 euros, es pot entrar i pujar fins als
peus de l’escultura, però les vistes no sé si seran massa espectaculars – més
que res perquè està envoltada pel parc i ja està. Nosaltres no entrem.
 |
| Grosser Stern |
 |
| Columna de la Victòria |
Una de les principals vies que la creuen és l’Strasse des 17 Juni. Als seus inicis es
deia Charlottenburger Chausse ja que comunicava la ciutat amb el palau de
Charlottenburg. Des d’on estem es veu allà al fons la porta de Brandenburg.
 |
| Straße des 17 Juni |
Deixem de banda el carrer i ens endinsem per un dels
molts camins i senders del Tiergarten.
Costa immaginar que un lloc tan verd, tan bucòlic, no fa massa, després de la
II Guerra Mundial, va quedar totalment despoblat d’arbres. Els berlinesos els
van tal·lar per a utilitzar la fusta per a calfar-se i el terreny el van
destinar per a plantar creïlles. Ara ja no queda cap record de tot allò, sinó
verdor, humitat i tranquil·litat en les
seues 210 hectàries de superfície.
 |
| Tiergarten |
Diversos estanys i riuets el travessen, creant racons
preciosos on podries estar-te hores i hores fent més i més fotos!
Passejant passejant, arribem a la Rousseauinsel, una illleta dedicada a Jean-Jacques Rousseau.
Anem caminant amb la calma, disfrutant del bon temps i
del lloc. De quan en quan ens trobem algú, com més turistes i alguns berlinesos
en bici.
I arribem fins al Luiseninsel,
un jardinet dedicat a la reina Lluïsa amb moltes flors.
Ja arribem cap al final del parc...
... però abans volem visitar el Sowjetisches Ehrenmal, el monument soviètic en record dels soldats
caiguts. Així que ens dirigim cap al nord i tornem a ixir a l’Straße des 17 Juni des d’on tenim vistes de la Porta de Brandenburg i de la Columna de la Victòria.
El Sowjetisches Ehrenmal va ser construït en 1945 i encara hui en dia és un lloc de commemoració, per
exemple cada 8 de maig se celebren cerimònies per a recordar el dia en què va
acabar la II Guerra Mundial. Es tracta d’una construcció molt soviètica, una
espècie d’arc de triomf coronat per l’escultura d’un soldat soviètic. La
flanquegen dos tancs, els que es diu que van ser els primers en entrar a la
ciutat.
 |
| Sowjetisches Ehrenmal |
Després d’una visita ràpida, tornem a endinsar-nos una
miqueta en el Tiergarten, i arribem
a una zona amb gespa i unes grans pedres. És la Global Stone Project, projecte global de pedres, la idea d’un senyor que volia representar en un jardí de pedres els continets,
així com valors com l’amor, l’esperança o la pau.
 |
| Global Stone Project |
D’ací, ixim a prop de la Postdamer Platz. Com que encara és prompte – hem estat unes dues
hores pel parc – decidim tirar caminant cap a Kreuzberg. De camí passem per davant del Bundesrat, la cambra de representació territorial (dels Länders)
d’Alemanya...
 |
| Bundersrat |
... el Museum für Kommunikation Berlin,
el museu de les comunicacions, que té, just al seu davant, un semàfor
completament empaperat d’enganxines promocionals!
 |
| Museum für Kommunikation Berlin |
... la Marion-Gräfin-Dönhoff-Platz,
una periodista alemanya que va participar en la resistència contra Hitler...
 |
| Marion-Gräfin-Dönhoff-Platz |
Anem passejant per un barri que ja es veu que és de
classe treballadora. Són edificis gens vistosos, uns qualsevol que podries
trobar en qualsevol ciutat europea. Ens aparem a dinar un Currywurst en una
paradeta del carrer que sembla eixida dels anys 80, i una miqueta més endavant
en un bar a fer un cafè. Ja ha canviat la població del barri i es veu la
influència turca. Ens acostem a Oranienplatz i la majoria de bars, restaurants
i tendetes estan regentades per turcs. La veritat és que el barri, tot i ser de
classe treballadora, és molt mono, i trobes detallets com edificis decorats,
pintats molt bonics.
Anem passejant per Oranienstraße
fins a arribar a Görlitzer Bahnhof. Una estació de metro en alt, i és que per
esta zona les vies del metro passen elevades.
Creuem i continuem caminant per Wiener Straße, pel
costat de Görlitzer Park.
Görlitzer Park és un parc bastant salvatge. Està envoltat de murs i en les entrades
que anem trobant hi ha tios que ens ofereixen alguna coseta. De totes maneres,
tampoc és que hi haja massa sensació d’inseguretat.
 |
| Görlitzer Park |
El creuem pel centre, on hi
ha una espècie d’esplanada i molta gent fent barbacoes, i pugem per Curvrystraße. Ens dirigim cap al
bar Barbie Deinhoff’s, un local molt
kitsch, recomanat per la guia. Però quan arribem està tancat! Llàstima!
 |
| Barbie Deinhoff's |
Així que entrem al bar de la
vora a fer una cerveseta i per sorpresa nostra veiem que té cendrers. Sembla
que hi ha alguns locals a Berlín on sí que es pot fumar. De totes maneres, per
l’hora que és, està buit, només nosaltres i una altra taula. Acabem de passar
la vesprada passejant pel barri i contemplant els molts murals i pintades que
hi ha!
Sopem, agarrem el metro i
cap a l’hotel, a descansar, que només ens queda un dia a la ciutat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada