Fer un viatge a l’estranger requereix més preparació prèvia que no un a un país de la Unió Europea. I també en requereix més un viatge de 15 dies. Per això he decidit fer un apartat explicant com ens vam planificar i que vam fer per al nostre primer viatge llarg.
La idea d’anar als EEUU ja fa temps que la teníem però vam escollir visitar-lo aquest estiu (agost - setembre 2009), per davant d’altres destinacions que també tenim ganes de veure, pel dòlar. Ara encara està baix, no tant com ho ha estat però bastant, i pot ser l’any que ve, vam pensar, l’economia americana ja s’haurà restablert i el dòlar tornarà a estar fort.
El pas següent va ser decidir exactament on anàvem. Nova York era segur, i després volíem fer una ruta en cotxe. Buscant en altres blogs, les rutes de cotxe més comunes eren per l’oest, però nosaltres volíem quedar-nos a l’est. Barallàvem Washington, Boston, Philadelphia, ... I per idea del profe d’anglès – que és americà – vam decidir la ruta que faríem: Nova York, Boston, aturada per determinar, Niagara, els Amish i Chicago. Llavors, guia de Lonely Planet en mà i el google maps, vam anar mirant distàncies i on faríem les aturades entre Boston i Niagara i entre Niagara i Chicago. Aquesta última la teníem més o menys clara, als amish, i vam decidir anar a Millersburg un dels pobles de l’Amish Country. Entre Boston i Niagara vam pensar en dues opcions: o Bennington a Vermont – que està més a prop de Boston – o la regió dels Finger Lakes – més a tocar de Niagara. Finalment vam decidir quedar-nos a Bennington, perquè vam pensar que seria millor arribar ahi prompte i passar més estona, i que no valia la pena arribar a Niagara pel matí, perquè amb una vesprada a les cascades ja en teníem prou.
Ara, pot ser modificaria la ruta una miqueta i faria una parada entre Bennington i Niagara. El viatge es fa molt llarg i és sobretot per autopista, per tant, molt avorrit. Jo aniria més per carreteres secundàries i pararia també una nit als Finger Lakes, així crec que es disfruta més del trajecte. També em plantejaria una altra nit entre els Amish i Chicago per la mateixa raó, són 7 hores en cotxe, bona part d’elles per autopista. Ací, però sí que no sé on faria l’alto.
També vam decidir reservar a tots els allotjaments. Vam pensar que d’aquesta manera no ens retardaríem i voríem tot el que teníem més o menys previst. Una altra opció són els motels. Hi ha molts per les autopistes, i per a qui ho preferisca, crec que també és una bona opció si es vol anar més sobre la marxa.
El cotxe també el vam reservar abans de marxar. Ho vam fer per Hertz, que és amb la que solem llogar els cotxes també ací, i perquè era un de les poques que et deixava agarrar-lo en una ciutat i tornar-lo en una altra. Vam llogar-lo amb GPS – imprescindible! – i amb tots els segurs possibles per si ens passava alguna cosa o teníem un problema amb algun altre cotxe que estiguera tot controlat.
Hi ha gent que es fa un segur mèdic de viatge. Nosaltres vam veure que tant pel RACC, on som socis, com a la mútua on estem teníem cobertes les despeses i la repatriació. Així que tampoc en vam fer.
La resta van ser els papers. A més del passaport nou, el digital, que permet viatjar sense demanar visats, vam demanar l’ESTA, una autorització electrònica on poses les teues dades, en quina companyia volaràs, quant de temps estaràs, on dormiràs la primera nit i respons unes preguntes tipus si estàs fitxat, si mai t’ha denegat entrar al país, si tens una malaltia infecciosa tipus la SIDA, ... La resposta és instantània i es demana a través del web del govern dels Estats Units. (https://esta.cbp.dhs.gov/esta/esta.html?_flowExecutionKey=_c822B3FB9-19E4-B3C4-22C4-002CC0C15FFC_kD83FBCCD-B3A7-A8BA-0D88-2923CF874E42) També vam mirar si necessitàvem res per passar al Canadà, però només cal tindre el passaport i ja està.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada