dimecres, 27 de març de 2013

Viatge a Oxford i entorns – Dia 3 – Cotswolds i Vale of White Horse

Introducció    Dia 1    Dia 2    Dia 3    Dia 4    Dia 5
<<    <                                                          >    >>

Per als que no ho conegueu, els Cotswolds són una de les zones més boniques d'Anglaterra (o almenys de les que jo conec). Poblets preciosos de pedra, carreteres estretes pel mig de camps de cultiu, xicotetes esglésies antigues... Ens va encantar. En aquesta zona hi ha mil milions de llocs a visitar, així que, com que només teníem un dia, vam llegir la informació de què disposàvem, vam preguntar recomanacions i ens vam fer una ruta del que ens interessava vore més.
Però primer presentem la zona. Els Cotswolds es una zona de tossals d'uns 40 km d'ample i uns 145 de llarg que es troba al nord-oest d'Oxford  En 1966 va ser designada com a Àrea de Destacada Bellesa Natural pel govern britànic. Vos deixe els links dels llocs d'informació turística, perquè si voleu anar, hi ha moltíssima oferta: des de mercats tradicionals anglesos, gastronomia o rutes de senderisme. La guia LonelyPlanet diu que és de les zones més turístiques d'Anglaterra  però nosaltres, potser per l’època de l’any en què anem (la tardor), no en trobem massa.  


Vos deixe dos enllaços de turisme, per si voleu complementar la informació del blog:


Però, abans dels Cotswolds, la nostra ruta del dia comença al Vale of White Horse, una miqueta més al sud. Es tracta duna zona gairebé plana i que destaca, sobretot, per les restes arqueològiques de l’edat de ferro i de bronze, com l’Uffington White Horse.
Així que, agarrem el cotxe i ens posem en direcció al sud, primer per carreteres principals però prompte per secundàries molt agradables on ens creuem amb pocs cotxes.

Cap al Vale of White Horse, a Oxfordshire


La primera parada no la fem en cap poble, sinó en uns camps de dacsa acabats de collir.

Una parada al camí per a contemplar les vistes


Allà al fons, se suposa, el Vale of White Horse


La carretera de dos carrils (un per sentit) va estretint-se i cada volta ens creuem amb menys cotxes. Sí que ho fem, però, amb algun cavall! (perdoneu la qualitat de la foto, està feta amb el cotxe en marxa!)

Moltes amazones per la contornada


Arribem a Uffington, un poblet molt xicotet que destaca per les tradicionals cases amb sostre de palla...

Cases típiques amb sostre de palla a Uffington



Algunes cases típiques, fins i tot decorades amb rodes de carro, a Uffington


...i per l’església parroquial de St Mary, coneguda com la Catedral del Vale, que destaca pel campanar hexagonal.  Molt boniqueta, del segle XIII i amb un rector molt simpàtic amb qui vam parlar de Barcelona (deia que li encantava i que anava tan sovint com podia) i del Barça. Curiós.

St Mary, a Uffington


Està envoltada, com moltes, d'un antic cementeri...

Cementeri d'Uffington


... i de l’antiga escola, un edifici xicotet construït també de pedra.

Al costat de l'església, l'antiga escola, a Uffington


Tornem passejant fins al cotxe que hem deixat a l’entrada del poble i, per carreteres encara més estretes però molt bucòliques...

Cap al White Horse

... arribem fins al Uffington White Horse, un cavall dibuixat en calç a la falda del tossal fet fa uns 3.000 anys, a finals de l’edat de bronze o de l’edat de ferro. Des del terra no es veu massa la forma, però en les fotografies aèries sí que es veu clarament la figura. Deixem el cotxe en un pàrquing (de pagament, 1’5 lliures) i pugem caminant fins a dalt la serreta. És una pujada molt fàcil de fer, fa molt de vent i està ple d'ovelles  Són d'aquestes amb la cara i les potes negres i és que, trobe que encara no ho he explicat, tota aquesta zona sempre ha estat famosa per la indústria de la llana.

Ovelles i magnífiques vistes des del White Horse


Fent volar una milotxa al costat d'ovelles, al White Horse


A dalt de tot hi ha unes bones vistes de la zona ja que este és el turó més alt de la contornada. Fa un vent horrorós, però el dia és bo i hi ha prou gent que també visita el cavall que es pot veure al terra. Són unes zones blanques entre mig de la gespa verda.

Vistes arribant al costat del White Horse



El que semblen bancals són les escales dels gegants, a l'Uffington White Horse

La silueta del White Horse


Pugem una miqueta més perquè volem arribar fins al castell, l’Uffington Castle. Són restes d'un fort de l’edat de ferro, bàsicament ara és una explanada d'uns 32.000 metres quadrats. Fa un vent que espanta, però, tot i això, veiem a gent corrent – alguns fins i tot amb el carret del xiquet – i en cavall! Això sí, el paisatge és preciós.

Muntant a cavall a l'Uffington Castle


El que antigament va ser l'Uffington Castle


Fent esport pels entorns de White Horse i l'Uffington Castle


Tornem a agarrar el cotxe i tirem, ara sí, cap als Cotswolds. Anem conduint amb la calma per boniques carreteretes (no puc parar de fer fotos!)


I ens parem a Lechlade-on-Thames, un poblet a la riba del Tàmesis, amb molts pubs i tendes (fins i tot una amb només objectes de Nadal!). Ací el riu encara és navegable i sembla ser que es pot arribar des d'ací fàcilment a peu o en barca fins a Londres. Comencem la visita a l’església de Saint Lawrence, al costat d'on aparquem el cotxe.



St Lawrence, a Lechlade-on-Thames
El poblet és xicotet i molt tranquil·let, el que en Anglaterra diuen un market town, una població nascuda entorn a un mercat. Fem una rutilla seguint una fotocòpia que trobem a l’església.


Lechlade-on-Thames, des de l'església

Un bonic pub a la vora del riu amb cignes i ànecs 


Vistes de Lechlade-on-Thames des de l'altre costat del riu


Vaixells-casa a Lechlade-on-Thames



Prenem alguna cosa en un dels pubs, The Swan, el que diuen que és l’edifici d'ús públic més antic de Lechlade.

The Swan, pub a Lechlade-on-Thames
I tornem fins a l’església per a tornar a agarrar el cotxe.



Fem més camí per bonics caminets (no puc deixar de posar les fotos perquè el viatge és preciós!)




Fins a Bibury, el poble més bonic d’Anglaterra segons l’artista WilliamMorris. Val molt la pena visitar-lo, té uns carrerets estretets amb boniques cases de pedra negra de la zona. Destaquen les de l’Arlington Row.


Cases típiques de pedra negra a Bibury




Bibury


El poble és molt xicotet i prompte arribem fins a un riuet.



Bibury


Creuem el riuet i a l’altre costat hi ha unes casetes on vivien els treballadors d’un molí antic.


Bibury




Tornem cap al poble i passejant per la vora del riu ...


Magnífics arbres a Bibury


El fred el compensa el bonic colorit dels arbres de tardor
... arribem fins als jardins de l’església. És la Saint Mary’s Church, saxona, construïda al segle VIII amb reformes dels segles XII i XIII.


St Mary Church a Bibury


St Mary Church a Bibury - interior
Tornem a agarrar el cotxe per a fer la que serà ja l’última parada del dia, Burford, un poble ja més gran i molt conegut. És també preciós, amb cases de pedra, molts arbres i que queda dalt d'un tossal, per tant, la vista és molt bonica. Es troba a un antic encreuament de carrers i va ser molt important al segle XVI pel comerç de llana. Hi ha una oficina d'informació turística al carrer principal (on també hi ha pàrquing), però està tancada. Així que, bàsicament, caminem i peguem una volta pel poble.

Carrer principal de Burford


Antigues mansions dels mercaders que es van fer rics amb la venda de llana


Detall de les cases de Burford

Entrada al museu de Burford


Un dels molts pubs i hotelets de Burford


A baix, al costat del riu, està l’església, Church of St John the Baptist, d’arquitectura normanda i acabada al segle XV. Destaca perquè és molt bonica i és que la van construir els rics mercaders de llana del poble.


 Entrada a la Church of St John the Baptist, Burford



Entrada antiga d'arquitectura normanda, St John the Baptist, Burford
Són les 5 i tanquen l’església. Decidim acabar de pegar una volta abans d'anar a sopar. Creuem el riuet i pujant per un tossalet mirem el poble amb una altra perspectiva.

Burford

Vistes de Burford




Tornem a Burford i busquem un lloc on sopar. Acabem al Mermaid del que no tinc cap foto, perquè estàvem ja desmaiats de fam i cansats. A nosaltres ens va encantar, vam menjar un pastís de carn boníssim asseguts a la vora del foc. Un bon final de dia per a una zona, que torne a repetir-me, és preciosa. Molt i molt i molt recomanable. 

Una última cosa. Perdoneu si pot ser esta entrada té massa fotos, però és que em va encantar la zona i no podia decidir-me a posar-ne només unes poques!


Mostra Cotswolds i Vale of White Horse - Dia 3 en un mapa més gran

Introducció    Dia 1    Dia 2    Dia 3    Dia 4    Dia 5
<<    <                                                          >    >>