dissabte, 5 de novembre de 2011

Berlín (8 dies), del 6 al 13 de setembre de 2011


Introducció    Dia 1    Dia 2(1)    Dia 2(2)    Dia 3    Dia 4    Dia 5    Dia 6    Dia 7    Dia 8    Menjars  
<<    <                                                                                                                          >    >>
Berlín és la capital d’Alemanya i amb gairebé 3’5 milions d’habitats és la ciutat més populosa del país. El seu alcalde la va definir com “pobra, però sexi”, i és que registra el doble d’atur que la mitjana alemanya. És una ciutat que està molt endeutada, però és que va quedar molt i molt tocada en la II Guerra Mundial (en un museu ens van dir que el 75% dels  edificis van quedar destruïts o molt danyats), i després també es va vore afectada per la divisió en dues meitats, l’Est i l’Oest, la comunista i la capitalista. Ara mateix, però, queden pocs edificis fets pols – o almenys en vam vore menys dels que ens esperàvem – i s’ha fet un gran treball de rehabilitació. És també una ciutat molt jove, quan passeges no veus quasi ninguna persona major, i plena de cultura, amb magnífics museus i moltíssimes galeries d’art.


Consells i adreces d’interès.

El temps és molt i molt variable i, per tant, cal preveure totes les situacions meteorològiques possibles. Així que millor anar preparat per si plou, trona, fa sol, vent o molt de fred.


Pel que fa al menjar no és res de l’altre món. A nosaltres no ens ha agradat especialment. El menjar típic és, bàsicament, a base de creïlles i porc o corder. Una de les especialitats és el “codillo”. Atenció, perquè pot ser bullit o guisat al forn. El bullit és bastant insípid, i sembla una miqueta la carn sobrant d’haver fet putxero o escudella. L’acostumen a acompanyar de creïlla i carrota bullida. Jo no el recomane. El que fan al forn (lammstelze) està molt bo, queda molt meloset però ja avise que és un menjar molt contundent.

Una altra de les especialitats és la salsitxa que es pot menjar al plat, en format “hot dog” i, sobretot interessant, el currywurst. Aquesta última manera és típicament berlinesa. Es tracta d’una salsitxa tipus bradwurst tallada a rodanxes amb salsa de tomaca i curry per damunt i acompanyada de creïlles fregides amb ketchup i/o maionesa. És bastant bona, i és una bona opció per a menjar alguna cosa ràpida. També he de dir que jo en vaig menjar de molt bones i de no tant, depèn d’on la compres. 

Un altre menjar que sempre es destaca de Berlín són els Döners. S’ha de tindre en compte que la població turca és bastant gran – és la comunitat immigrant més important – i junt amb ella van portar part de la seua gastronomia. La principal diferència que vaig trobar respecte als que mengem ací és el pa, molt bo i consistent, quasi cruixent. Pel que fa la carn i al farcit, res de l’altre món.

Si es vol menjar més lleuger no hi ha cap problema, està ple de restaurants de tot tipus, molts italians, indis, vietnamites.... I també existeixen les Bakerei, una espècie de cafeteria-panaderia-pastisseria on venen pastes i entrepans (que tampoc són massa espectaculars però estan més o menys bé de preu).

El transport públic és molt complert amb una àmplia xarxa de bus, tramvia, metro i tren. Nosaltres acostumem a anar caminant tot el possible, però la ciutat és tan gran que a voltes és imprescindible agarrar-lo. En aquest lloc web www.bvg.de trobareu tota la informació necessària com tipus de bitllets, horaris i fins i tot un planificador de viatges. En resum, hi ha tres zones: A, B i C i pots comprar bitllets combinats AB, BC o ABC. Per anar pel centre de Berlín i les zones més turístiques ja va bé l’opció AB. Però necessitareu l’ABC si voleu viatjar fins a Potsdam o el camp de concentració de Sachsenhausen.  Pel que fa als abonaments, hi ha diverses opcions. Està el bitllet senzill, una opció no molt econòmica, ja que costa 2’3€ la d’AB. Després hi ha un abonament de 4 viatges per a les zones AB. Està l’opció del dia, que és recomanable si s’han de fer més de 2 viatges diaris. Una altra alternativa és el bitllet per a grups xicotets, bona opció si es viatja en un grup de fins a 5 persones. Els bitllets els haureu de validar en uns postes grocs que hi ha a les entrades de les estacions.


A banda d’això existeix la WelcomeCard una opció especial per als turistes. Amb aquesta targeta pots viatjar totes les voltes que vulgues en transport públic durant 48 hores, 72 hores o 5 dies, depenent del que tries. A més, tens descomptes en moltes atraccions turístiques, visites guiades i en alguns restaurants. Existeix també l’opció de WelcomeCard 72 hores + Illa dels Museus, que inclou l’entrada als principals museus de la ciutat: Pergamonmuseum, Neues Museum, Alte Nationalgalerie, Altes Museum i Bode Museum. La WelcomeCard existeix en l’opció de zones AB i ABC. Aquesta darrera opció és la que haureu de comprar si voleu visitar Potsdam o Sachsenhausen.

Berlín té dos aeroports, el Tegel i el Shönefeld, aquest segon bastant fet pols. Per a arribar a la ciutat des del Tegel has d’anar en autobús. Nosaltres vam anar al centre de la ciutat amb la línia 128 (direcció U Osler Str. Barrierefrei) fins a U Kurt –Platz. Ací vam agarrar el metro U6 (direcció U Alt-Mariendorf) i vam baixar a Orianienburger Tor, on teníem l’hotel. Vam fer aquesta ruta a través del web www.bvg.de.

I a Shönefeld (des d’on vam tornar) es pot arribar en tren. Són les línies  RE7 i RB14 que paren en les principals estacions de tren de Berlín. Passen més o menys cada 30 minuts i és molt ràpid i fàcil arribar fins a l’aeroport. Això sí, necessitareu un bitllet de metro que incloga les zones ABC.

Hi ha hagut moltes coses que m’han sorprès, tonteries a la millor, però també curiositats.

  •  Hi ha moltes vespes! Estan per tot arreu, i només treus alguna cosa de menjar ja s’aproximen volant. Fins i tot, a dintre dels aparadors de les pastisseries se’n veuen desenes revolant i aturant-se al damunt de les pastes més dolces. Atenció, eh, què piquen molt!!
  •  Hi ha pocs semàfors en comparació a altres grans ciutats. I, a més, tenen un sistema curiós de funcionament. En cadascun del pals hi ha un mecanisme que funciona amb infrarojos per a que aproximes la mà i es pose en verd per als vianants i bicicletes – que per cert, també hi ha moltes. Tot i que ho faces, a  vegades tarda bastant en canviar el color.
  • Davant de cada Sinagoga sempre sempre hi ha un o dos policies alemanys.
  •  La gent no domina tant l’anglès com jo em pensava. De fet, la gent gran és molt difícil que te’l parlen, i pel que fa a la gent jove hi ha de tot, alguns que ho fan molt bé i altres que es mig defensen.
  • Poden haver canvis de temps molt bruscos. En un mateix dia pot passar de fer un sol que crema a ennuvolar-se i diluviar. Nosaltres vam tindre canvis de temperatura espectaculars, un dia feia unes màximes de 12 graus (a principis de setembre) i dos dies feia un matí preciós amb temperatures de fins a 28 graus. 
  •  Molta gent va amb botelles de cervesa pel carrer.

Resum del viatge:

Dia 8: Charlottenburg  i tornada. 


Introducció    Dia 1    Dia 2(1)    Dia 2(2)    Dia 3    Dia 4    Dia 5    Dia 6    Dia 7    Dia 8    Menjars  
<<    <                                                                                                                          >    >>