divendres, 18 de novembre de 2011

Berlín - 2n Dia (part 1)


Introducció    Dia 1    Dia 2(1)    Dia 2(2)    Dia 3    Dia 4    Dia 5    Dia 6    Dia 7    Dia 8    Menjars  
<<    <                                                                                                                          >    >>
El segon dia comença bon matí. Anem caminant fins a Alexanderplatz i tornem a vore des de qualsevol lloc la torre de la televisió.

La idea és començar el dia pujant-hi, però abans anem fins al centre comercial Alexa, on està l’oficina de turisme, per a comprar les targetes WelcomeCard. Nosaltres adquirim les de 72 hores + Illa dels Museus perquè calculem que ens eixirà a compte. També des de l’oficina de turisme reservem l’hora en què volem anar al Neues Museum. Resulta ser que per la gran quantitat de visitants que rep, han decidit marcar hores d’entrada. Em sembla que si compres el bitllet a les taquilles del museu ja et diu directament l’hora, però si ho fas amb la WelcomeCard cal reservar hora. Nosaltres ho fem per al dia següent, a les 12h.




Bé, una volta comprat, anem cap a la Torre de la Televisió o la Berliner Fernsehturm. Es tracta d’una construcció de l’època comunista, inaugurada a l’octubre de 1969. Fa 368 metres d’alt i sobre els 200 metres té una gran bola de vidre i metall que ofereix vistes de 360º sobre Berlín. Té dos plantes obertes al públic, als 203 metres està el pis panoràmic on també hi ha un bar. I a dalt, a 207 metres, hi ha un restaurant giratori. Nosaltres no vam pujar perquè els preus ens van semblar massa cars, però si vos interessa millor que reserveu. Em sembla que si reserves per al restaurant, no cal que faces cua per als tiquets.
Les entrades costen 11€, 19’5€ si els compres VIP (per a evitar cues, que a més es poden adquirir per internet), però si tens la WelcomeCard et fan descompte d’uns 2€. I obri cada dia de 9 a 24h o de 10 a 24 a l’hivern. Aquesta és una de les atraccions més turístiques de Berlín i l’aforament és limitat. Quan compres les entrades tens un número i en unes pantalles et posen més o menys en quin horari podràs entrar al mirador. A més pots enviar un missatge amb el SMS-Code que apareix al tiquet i quan falte poc per a que siga el teu torn, t’envien un missatge al mòbil. Nosaltres vam anar matí, a les 10 i poc, i no hi havia massa gent fent cua i vam poder accedir de seguida a la torre, però quan baixàvem, a les 11:30, hi havia molta més cua per comprar el tiquet. A més, gent que ha anat a l’agost m’ha comentat que van haver de fer molta cua i esperar més d’una hora per a poder entrar.

Doncs una volta dins, puges en un dels dos ascensors que accedeixen cap al mirador a una velocitat de 6m/segon. I a dalt, les vistes són espectaculars.







Ens vam estar més o menys una hora. Després ens vam arrimar fins a Alexanderplatz, una plaça amb una estètica molt socialista. Destaca el Weltzeituhr o Rellotge Mundial, una estructura de metall que et diu quina és l’hora de qualsevol part del món.


La plaça està tota encimentada i no té cap arbre. Està envoltada d’edificis construïts a l’època socialista, com l’hotel ParkInn, i també té una font dita de l’Amistat Internacional ...




A Alexanderplatz comprem un frankfurt a un xic que els ven en una paradeta portàtil per només 1’2€ i estan molt bons! Tirem una altra volta per davant la torre de la tele per a anar més al sud. Passem per la Neptunbrunnen o font de Neptú, construïda en 1891 i que mostra al déu marí envoltat de quatre dones que representen els rius Rin, Elba, Oder i Vístula.


Des d’ací continuem fins a Marienkirche, una de les esglésies més antigues de Berlín. La seua construcció es va començar cap a finals del segle XIII i va acabar a principis del XIV. La torre i la façana, però, no es van fer fins als s.XV. Està oberta de 10 a 18h i l’entrada és gratuïta. Pots adquirir també una audioguia per 2€. Destaca, a més, per tindre un fresc del s.XV pintat a l’entrada que representa la Dansa de la Mort. Ja avise que no es veu molt bé.





Cap avall, en un racó del Marx-Engels-Forum, està l’estatàtua dels dos pares del comunisme, Karl Marx assegut, i Friedrich Engels dret. És una esculura de 1977, una de les poques que queden de la RDA.



El Marx-Engels-Forum no és més que una plaça amb gespa i arbres per les vores i una gran esplanada adoquinada al centre.



Des d’ella, és veu molt bé l’ajuntament, el Rotes Rathaus, (Ajuntament Roig) que rep el nom pel color de les rajoles amb que està fet. Ací està la seu del govern municipal i també del govern de l’estat federal de Berlín. L’edifici està situat al que va ser el núcli medieval de la ciutat, que va quedar molt deteriorat per les bombes durant la II Guerra Mundial. Va ser construït entre 1861 i 1869 i té un friso que explica la història de Berlín. Quan anem nosaltres els entorns estan en obres i no ens podem acostar massa. 




Just al costat estan els pocs carrers que queden del barri medieval al Nikolaiviertel o Barri de Nicolau. L’original va ser construït sobre el 1200, però va quedar pràcticament derruït durant la Guerra Mundial. En el 750 aniversari de la ciutat, els dirigents van decidir reconstruir-lo i el que hi ha ara és el resultat: carrers més estrets, empedrats i amb rèpliques d’edificis antics.


Nikolaiviertel, que són 3 o 4 carrers, està ple de restaurants, bars amb terrassetes molt mones i tendes de souvenirs.





Un dels pocs edificis originals que queden és la Nikolaikirche o Església de Sant Nicolau. És l’edifici més antic de Berlín i data del 1230. Com molts edificis de la ciutat, va quedar molt malmesa durant la guerra, i va ser en bona part reconstruïda en 1977. Ara ja no és un edifici religiós, sinó un museu. L’entrada, normalment, val 5 €, però aquell dia, no vaig entendre perquè, era gratuïta. Això sí, si vols fer fotos has de pagar 2€. Nosaltres li peguem una ullada.




Al davant de l’església i tocant al riu hi ha una escultura de Sant Jordi i el Drac que en agrada bastant!



Ixim cap a Molkenmarkt, la que diuen que és la plaça més atinga de Berlín. El nom li ve perquè antigament era un mercat, però ara no és més que que una gran rotonda amb molt trànsit. Presidint-la està el Altes Stadthaus, seu dels funcionaris del govern des de 1911.



La pròxima parada és per a dinar. Ho fem en un dels restaurants més antics de la ciutat, al Zur Letzten Instantz que serveix menjars des de 1621.


Una volta amb les forces recuperades, continuem el passeig fins a la Franziskaner Klosterkirche, una antiga abadia gòtiga ara sense sostre.



Des del segle XVI va ser una prestigiosa escola i ara és un centre d’exposicions.


Com que el dia és molt llarg i la ruta també, la continue a la següent entrada:  Berlín - 2n Dia (part 2)




Mostra Berlín - 2n dia (part 1) en un mapa més gran


Introducció    Dia 1    Dia 2(1)    Dia 2(2)    Dia 3    Dia 4    Dia 5    Dia 6    Dia 7    Dia 8    Menjars  
<<    <                                                                                                                          >    >>