Fem la primera parada a Dr. Johnson's House. Data del 1700 i és un dels pocs exemples de mansions gerogianes urbanes. No entrem al museu.
Continuem i ens desviem una miqueta per anar a la Central Criminal Court perquè en fa gràcia veure un judici amb els advocats i jutges amb perruca i tota la parafernàlia. Però coses de no llegir bé la guia, no podem entrar perquè està prohibit accedir-hi amb càmeres de fotos i mòbils i no hi ha taquilles. Ens ho guardem per a la pròxima visita a la ciutat.
El passeig continua fins a la Catedral de St. Paul. Són 11 lliures d'entrada i només et donen un tríptic no massa extens d'informació (estava en anglès, perquè deien que en Setmana Santa havien tingut molts turistes de l'estat espanyol i s'havien acabat els que estaven en castellà). Però tot i que cara, crec que va pagar la pena.
És inmensa i molt molt decorada. Té uns sostres preciosos i unes capelles molt boniques. És curiós veure les diferències entre una catedral catòlica (les de casa nostra) i una d'anglicana. Primer, no hi ha sants, i per tant, les escultures que es troben són d'herois de guerra. I també la col·locació de les cadires és molt diferent, es posen en semicercle a l'entorn de l'altar, en lloc de de cara com ací.Es pot baixar a la cripta, on hi ha algunes tombes, el tresor de la catedral i també un bar. I pujar a la cúpula. Són moltes escales (259 segons la guia) i s'arriba a la galeria dels sospirs des d'on es té una vista molt bonica de damunt de l'altar. Encara més escalons per una escala més estreteta (119 escalons, diu la guia) i es troba l'Stone Gallery, un mirador exterior sobre Londres on s'aprecia la boirina blanca eixa que diuen que sempre hi ha a la ciutat i les molts grues de construcció d'edificis per aquesta zona. Just als peus de la catedral hi ha el Pont del Mil·leni, que uneix les dues ribes del riu, la Catedral i la Tate Modern.
Continuem caminant fins arribar a la Torre de Londres on hi ha molts i molts turistes i molts i molts grups de xiquets d'institut (també molts i molts espanyols). No ens interessa entrar. A l'entorn del castell hi ha uns panells on t'expliquen la història i ja et fas una idea del que representa.
Al costat de la Torre de Londres està el Tower Bridge. Molt bonic, i per les fotos que havia vist no sabia que era de color blau cel!
El creuem fent fotos de les dues ribes i dinem en un pub just a l'altre costat on fan un pastís de carn realment bo! Passem per davant del City Hall, un edifici de vidre en forma d'ou.
Fem un passeig pel South Bank sense aturar-nos ni a la catedral de Southwark ni al Globe de Shakespeare (que hem llegit que no val la pena) ...
... fins arribar a la Tate Modern.
A aquest museu sí que teníem moltes ganes d'anar. Com la resta de la ciutat, és gratuït i a les entrades hi ha diverses urnes on et demanen que deixes un donatiu d'unes 3 lliures. Ací decidim llogar una audioguia. Val 3 euros i la xica de la taquilla ens diu que millor que l'agarrem en anglès, perquè té més punts d'informació i explicació que les que estan en la resta d'idiomes. Li fem cas, tot i que hi ha molts punts als que no podem parar-nos perque no podem dedicar-li tot un dia al museu!! Quan falten 10 minuts per a les 6 ens fan fora perquè ja és l'hora de tancar i ixim amb la sensació que ens ha agradat molt!!Just al davant està el Pont del Mil·leni, que és peatonal i que ja havíem vist des de dalt de la Catedral.
El passeig continua pel South Bank on hi ha moltes persones prenent el solet, xerrant o fent-se un geladet. També veiem una fira de llibre de vell. Passem per sota de la London Eye, però no pugem. És molt cara.
Al costat de la London Eye està l'edifici de la County Hall i just al davant el Westminster Bridge, que comunica amb el Parlament amb el seu superconegut Big Ben!
La idea era visitar el Parlament, veure una sessió d'aquestes amb politics i tal i anar a sopar i a l'hotel. Però hem de fer, obligadament, un canvi de plans. Just a al davant hi ha una manifestació de tàmils d'Sri Lanka. Protesten - segons ens explica un senyor molt agradable tot i que només parla mirant a la meua parella, que és un home, i no a mi que sóc la que li pregunte i entenc tot el que diu- per demanar responsabilitats a la Gran Bretanya per la situació en què ara es troben els tàmils a l'illa. Ens quedem una estoneta per veure el desplegament dels policies britànics (tan monos tots amb l'armilla groga), i marxem a buscar un lloc per sopar.
Cap a l'hotel que ja és l'última nit a Londres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada