Dia 3 - Londres

És diumenge i després d'esmorzar a l'hotel decidim anar a vore Notting Hill. Això sí que està una miqueta lluny i anirem en metro. Després de preguntar-li a un senyor d'informació quina creu que és la targeta que més ens interessa, comprem l'Oyster. Val unes 3 lliures i la recarreguem amb 7 lliures més. Si ens quedem curts sempre podem posar més diners. Hem de tindre en compte que un viatge en metro val a l'entorn d'una lliura, però si anem en autobús és més barat.

Doncs això, que agarrem el metro i anem fins al Notting Hill. A banda d'uns quants turistes desperdigats, hi ha poca gent pel carrer. Això sí, és nota que ací viu gent de peles. Molt bonic i molt tranquil.

Passegem una estoneta i anem mirant les paradetes del mercat de Portobello. Coses molt curioses, i també moltes per a guiris.

Ens tirem gairebé tot el matí, i anem cap a Hyde Park, on voliem dinar, però ens aturem en un pub on veiem que fan el rostit del diumenge. Bé, no és res de l'altre món però està bastant bo. Després sí, continuem fins a Hyde Park on ens allarguem un ratet a la vora del llac xicotet The Round Pond a pendre el solet.

Hyde Park és enorme. Tan gran que fins i tot el creua una carretera pel mig. A l'altra banda, al llac The Serpentine hi ha moltíssima gent: patinant, passejant, anant a cavall... I molta també en les barques que es poden llogar. Si l'altre dia al Green Park ja ens va impressionar veure esquirols, ací encara és millor. Hi ha moltíssims i estan tan acostumats a veure persones que fins i tot s'arrimen a tocar de la mà per a que els dones menjar.

Passem per l'Albert Memorial (però quant que els agrada el daurat, per Déu!!!) i el Royal Albert Hall ...


i ixim del parc pel constat del Wellington Arch, una espècie d'Arc de Triomf a l'anglesa, i del Monument de Guerra Australià.

Continuem passejant fins arribar a la Catedral de Westminster. És la catedral catòlica, i com a religió no majoritària a Anglaterra, és bastant xicoteta. L'entrada és gratuïta, perque expliquen que és un lloc de culte i d'oració i per tant obert a tothom, i es demana als turistes que respecten això. És diumenge de vesprada i fan missa cantada. Ens quedem 10 minutets per a veure com és una cerimònia a Anglaterra i marxem.

Caminem una estoneta per la zona, però sent el dia que és està tot desert. Tornem en metro, perquè el cansament és gran i busquem per la zona del China Town un lloc per a sopar. Atenció: els diumenges hi ha molts restaurants que tanquen! En trobem un de baratet obert, sopem i a dormir.