Introducció Dia 1 Dia 2 Dia 3 Dia 4 Dia 5
<< < > >>
Per als que no ho conegueu, els
Cotswolds són una de les zones més
boniques d'Anglaterra (o almenys de les que jo conec). Poblets preciosos de
pedra, carreteres estretes pel mig de camps de cultiu, xicotetes esglésies
antigues... Ens va encantar. En aquesta zona hi ha mil milions de llocs a
visitar, així que, com que només teníem un dia, vam llegir la informació de què
disposàvem, vam preguntar recomanacions i ens vam fer una ruta del que ens
interessava vore més.
Però primer presentem la zona. Els Cotswolds es una zona de tossals d'uns 40 km d'ample i uns 145 de llarg que es troba al nord-oest d'Oxford En 1966 va ser designada com a Àrea de Destacada Bellesa
Natural pel govern britànic. Vos deixe els links dels llocs d'informació turística, perquè si voleu anar, hi ha moltíssima oferta: des de mercats
tradicionals anglesos, gastronomia o rutes de senderisme. La guia LonelyPlanet diu que és de les zones més turístiques d'Anglaterra però
nosaltres, potser per l’època de l’any en què anem (la tardor), no en trobem
massa.
Vos deixe dos enllaços de turisme, per si voleu complementar la informació del blog:
Però, abans dels Cotswolds, la nostra ruta del
dia comença al Vale of White Horse,
una miqueta més al sud. Es tracta duna zona gairebé plana i que destaca,
sobretot, per les restes arqueològiques de l’edat de ferro i de bronze, com l’Uffington White Horse.
Així que, agarrem el cotxe i ens posem en
direcció al sud, primer per carreteres principals però prompte per secundàries
molt agradables on ens creuem amb pocs cotxes.
 |
| Cap al Vale of White Horse, a Oxfordshire |
La primera parada no la fem en cap poble, sinó
en uns camps de dacsa acabats de collir.
 |
| Una parada al camí per a contemplar les vistes |
 |
| Allà al fons, se suposa, el Vale of White Horse |
La carretera de dos carrils (un per sentit) va
estretint-se i cada volta ens creuem amb menys cotxes. Sí que ho fem, però, amb
algun cavall! (perdoneu la qualitat de la foto, està feta amb el cotxe en
marxa!)
 |
| Moltes amazones per la contornada |
Arribem a Uffington,
un poblet molt xicotet que destaca per les tradicionals cases amb sostre de
palla...
 |
| Cases típiques amb sostre de palla a Uffington |
 |
| Algunes cases típiques, fins i tot decorades amb rodes de carro, a Uffington |
...i per l’església parroquial de St Mary, coneguda com la Catedral
del Vale, que destaca pel campanar hexagonal. Molt boniqueta, del segle XIII
i amb un rector molt simpàtic amb qui vam parlar de Barcelona (deia que li
encantava i que anava tan sovint com podia) i del Barça. Curiós.
 |
| St Mary, a Uffington |
Està envoltada, com moltes, d'un antic
cementeri...
 |
| Cementeri d'Uffington |
... i de l’antiga escola, un edifici xicotet
construït també de pedra.
 |
| Al costat de l'església, l'antiga escola, a Uffington |
Tornem passejant fins al cotxe que hem deixat
a l’entrada del poble i, per carreteres encara més estretes però molt
bucòliques...
 |
| Cap al White Horse |
... arribem fins al
Uffington White Horse, un cavall dibuixat en calç a la falda del tossal fet fa uns 3.000 anys, a finals de l’edat de bronze o de l’edat de ferro. Des del terra no es veu massa
la forma, però en les fotografies aèries sí que es veu clarament la figura.
Deixem el cotxe en un pàrquing (de pagament, 1’5 lliures) i pugem caminant fins
a dalt la serreta. És una pujada molt fàcil de fer, fa molt de vent i està ple d'ovelles Són d'aquestes amb la cara i les potes negres i és que, trobe que
encara no ho he explicat, tota aquesta zona sempre ha estat famosa per la
indústria de la llana.
 |
| Ovelles i magnífiques vistes des del White Horse |
 |
| Fent volar una milotxa al costat d'ovelles, al White Horse |
A dalt de tot hi ha unes bones vistes de la
zona ja que este és el turó més alt de la contornada. Fa un vent horrorós, però
el dia és bo i hi ha prou gent que també visita el cavall que es pot veure al
terra. Són unes zones blanques entre mig de la gespa verda.
 |
| Vistes arribant al costat del White Horse |
 |
| El que semblen bancals són les escales dels gegants, a l'Uffington White Horse |
 |
| La silueta del White Horse |
Pugem una miqueta més perquè volem arribar
fins al castell, l’Uffington Castle.
Són restes d'un fort de l’edat de ferro, bàsicament ara és una explanada d'uns 32.000 metres quadrats. Fa un vent que espanta, però, tot i això, veiem a gent
corrent – alguns fins i tot amb el carret del xiquet – i en cavall! Això sí, el
paisatge és preciós.
 |
| Muntant a cavall a l'Uffington Castle |
 |
| El que antigament va ser l'Uffington Castle |
 |
| Fent esport pels entorns de White Horse i l'Uffington Castle |
Tornem a agarrar el cotxe i tirem, ara sí, cap
als
Cotswolds.
Anem conduint amb la calma per boniques carreteretes (no puc parar de fer
fotos!)
I ens parem a Lechlade-on-Thames,
un poblet a la riba del Tàmesis, amb molts pubs i tendes (fins i tot una amb només objectes de Nadal!). Ací el riu encara és
navegable i sembla ser que es pot arribar des d'ací fàcilment a peu o en barca
fins a Londres. Comencem la visita a l’església de Saint Lawrence, al costat d'on aparquem el cotxe.
 |
| St Lawrence, a Lechlade-on-Thames |
El poblet és xicotet i molt tranquil·let, el
que en Anglaterra diuen un market town,
una població nascuda entorn a un mercat. Fem una rutilla seguint una fotocòpia que trobem a l’església.
 |
| Lechlade-on-Thames, des de l'església |
 |
| Un bonic pub a la vora del riu amb cignes i ànecs |
 |
| Vistes de Lechlade-on-Thames des de l'altre costat del riu |
 |
| Vaixells-casa a Lechlade-on-Thames |
Prenem alguna cosa en un dels pubs, The Swan, el que
diuen que és l’edifici d'ús públic més antic de Lechlade.
 |
| The Swan, pub a Lechlade-on-Thames |
I tornem fins a l’església per a tornar a
agarrar el cotxe.
Fem més camí per bonics caminets (no puc deixar de
posar les fotos perquè el viatge és preciós!)
Fins a Bibury, el poble més
bonic d’Anglaterra segons l’artista WilliamMorris.
Val molt la pena visitar-lo, té uns carrerets estretets amb boniques cases de
pedra negra de la zona. Destaquen les de l’Arlington
Row.
 |
| Cases típiques de pedra negra a Bibury |
 |
| Bibury |
El poble és molt xicotet i prompte arribem
fins a un riuet.
 |
| Bibury |
Creuem el riuet i a l’altre costat hi ha unes
casetes on vivien els treballadors d’un molí antic.
 |
| Bibury |
Tornem cap al poble i passejant per la vora
del riu ...
 |
| Magnífics arbres a Bibury |
 |
| El fred el compensa el bonic colorit dels arbres de tardor |
... arribem fins als jardins de l’església. És
la
Saint Mary’s Church, saxona,
construïda al segle VIII amb reformes dels segles XII i XIII.
 |
| St Mary Church a Bibury |
 |
| St Mary Church a Bibury - interior |
Tornem a agarrar el cotxe per a fer la que
serà ja l’última parada del dia,
Burford,
un poble ja més gran i molt conegut. És també preciós, amb cases de
pedra, molts arbres i que queda dalt d'un tossal, per tant, la vista és molt
bonica. Es troba a un antic encreuament de carrers i va ser molt important al
segle XVI pel comerç de llana. Hi ha una oficina d'informació turística al
carrer principal (on també hi ha pàrquing), però està tancada. Així que,
bàsicament, caminem i peguem una volta pel poble.
 |
| Carrer principal de Burford |
 |
| Antigues mansions dels mercaders que es van fer rics amb la venda de llana |
 |
| Detall de les cases de Burford |
 |
| Entrada al museu de Burford |
 |
| Un dels molts pubs i hotelets de Burford |
Tornem a Burford
i busquem un lloc on sopar. Acabem al Mermaid del que no tinc cap foto, perquè estàvem ja desmaiats de fam i cansats. A
nosaltres ens va encantar, vam menjar un pastís de carn boníssim asseguts a la
vora del foc. Un bon final de dia per a una zona, que torne a repetir-me, és
preciosa. Molt i molt i molt recomanable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada