divendres, 3 de febrer del 2012

Berlín - 6è Dia


Diumenge al matí. Ens fa un dia espectacular, calor i sol, ideal per a passar el dia on volíem, al mercat de Mauerpark. Volem esmorzar bé, amb la calma, però el lloc que teníem mirat a prop de l’hotel està tancat. Així que acabem esmorzant qualsevol cosa per a després vore que a la zona de Prenzlauer Berg fan uns esmorzar magnífics. Per a la pròxima.

Bé, comencem des del principi. Després d’esmorzar ens dirigim cap al barri de Prenzlauer Berg, un dels barris més atractius ara de Berlín. Pugem per Brunnenstrasse i ens trobem amb el Volkspark Weinberg, un llaquet rodejat d’una gran zona verda molt agradable.





Pugem per Veteranestrasse i passem per davant d’una església bucòlica, envoltada d’arbres i on a la gespa del davant estan celebrant la festa de fi de l’estiu. És la Zionskirch.



Aquest barri és molt agradable i molt tranquil, amb arbres a les vores i edificis bonics.




Per Schwedter Strasse arribem finalment a Mauerpark, que la guia descriu com l’antiparc més vibrant de Berlín. És una zona verda, no massa cuidada, per on en el seu dia passava el mur que dividia la ciutat (d’ahí el seu nom). És sobretot famós i conegut pel “mercadillo” que s’organitzada cada diumenge, el Flohmarkt am Mauerpark. Només arribar ja ens fa una molt bona impressió, hi ha un grup de música, amb molts vents i una xica que canta amb un megàfon. I gent ballant al davant.




Ens estem una ratet i després decidim anar a pegar una volta pel parc. Com deia, té una gran zona de gespa, però descuidada i algunes pistes esportives.




Té una espècie de muntanyeta des de la que hi ha vistes  a la zona. Allà es troba un estadi de futbol, del Dynamo de Berlín, alguna zona de parc infantil i un tros d’uns 300 metres de l’antic mur.



Després de pegar una volta pels voltants entrem al que és el Flohmarkt am Mauerpark. Hi ha pràcticament de tot, des de souvenirs per a turistes, paradetes de motxilles i bosses, trastos vells que es tenen a casa, bicis, botons, teles, artesania i menjar. Nosaltres comprem alguna cosa, com unes manoples molt mones per a agarrar les safates del forn que fa una xica berlinesa.




Hi ha molta gent, i una de les coses que més ens agraden són unes placetes que creen tancades entremig de les parades. Són molt agradables, moltes tenen sorra com de platja, taules, plantes i música, i allà pots comprar menjar acabat de fer i cerveses fresques. Nosaltres parem a dinar en una d’elles, i ens fem una truita de riu a la brasa i un bradwurst, tot acabadet de fer i acompanyat d’una cervesa txeca. Boníssim.



I d’ací, i després de fer una miqueta més de temps, anem fins a la gran atracció del dia, el Bearpit Karaoke un karaoke mòbil que organitza un irlandès resident a la capital alemanya. Es fa en una espècie d’amfiteatre cada diumenge a les 15 hores, però només en els mesos de més bon temps. Quan arribem encara no és l’hora, però aprofitem per a veure un altre espectacle d’artistes de carrer, un xic que fa malabarismes i mímica. Molt xulo.




Les grades, totes a la solana, s’omplin de seguida. Arriba l’hora i arriben les bicicletes amb les que l’irlandès porta el material del karaoke: un ordinador portàtil i sistema d’audio. De seguida veiem com funciona, la gent fa cua per a que els apunten en una llista. Diuen la cançó que volen i es tornen a seure. Per ordre de llista els aniran cridant per a que facen la seua performance. Comprem dues cerveses més a uns venedors ambulants i disfrutem de l’espectacle. És increïble. L’ambient és immillorable. El primer en cantar és un senyor gran amb una barba molt llarga que canta la versió alemanya del “My Way” de Sinatra. Ho fa increïblement bé, i per sorpresa ix una parella de novios, vestits de boda i ballen un ratet allà davant de tots.



Hi ha gent de tot, des de la que ho fa molt bé, la que és molt sosa, la que no canta bé però fa espectacle, la que va a passar-s’ho bé. Gent que se sap de “pe a pa” la lletra, la que l'ha de llegir i la que llegint-ho i tot, no sé la sap. I participants d’arreu del món, com un barceloní, australians, berlinesos. Cançons d’estils variats: típiques alemanyes, grans èxits pop, rock, hip – hop. I el públic respon fantàsticament a cada actuació. Nosaltres ens ho vam passar molt i molt bé, vam riure molt i hi havia tan bon ambient que era impossible no estar de bon humor. Ho recomane molt!












Quan marxem el parc encara està a tope, moltes persones estirades a la gespa, molts xiquets jugant, i moltes barbacoes d’aquestes portàtils que la gent ha portat per a fer-se el dinar.



Finalment, però, decidim pegar una volta pel barri, per Prenzlauer Berg, perquè ja estem sucarrats i rojos del sol que ens ha pegat en les 2 hores i mitja que hem estat al karaoke. Tirem per Eberswalder Strasse. A la cantonada amb Schönhauser Allee, al terra, hi ha un mosaic dels Skladanowsky, que recorda els germans Emil i Max, pioners del cinema.



Baixem per Kastanienallee i passem per davant de la cerveseria Prater, oberta des de 1852. Es veu que des d’ací després de la Primera Guerra Mundial, August Bebel i Rosa Luxemburg feien discursos incendiaris davant dels obrers.



Un gran edifici de rajoles grogues amb torretes ens sorprèn. És el Kulturbrauerei un gran centre cultural ubicat en una antiga fàbrica de cerveses – de fet la fabricació de cerveses era una de les activitats principals d’este barri antigament.



Este barri és molt boniquet, tranquil i net. Ens agrada molt.



Encara passegem una miqueta més i passem per davant d’una sinagoga on van a fer un concert. És la Synagoge Rykestrasse, la més gran de Berlín, construïda amb rajoles roges el 1904 i una de les poques que no van cremar els nazis.



Al davant, en un parc, es troba el Wasserturm, un dipòsit d’aigua de 1877.



Ja es va fent fosc, així que parem a sopar en un restaurant de la zona. Entrem a dins perquè sembla que va a posar-se a ploure, i per sopresa nostra, hi ha una actuació de música de l’europa de l’est. Mengem molt a gust i en un molt bon ambient. La llàstima és que no recorde on està exactament el restaurant! Mentre sopem dilúvia, a l’endemà llegim al diari que han caigut 80.000 llamps durant la nit a Berlín! Tornem a l’hotel banyant-nos una miqueta, però amb la sensació que este ha sigut el millor dia que hem passat en aquest viatge!



Mostra Berlín - 6è Dia en un mapa més gran

1 comentari:

  1. Em guardo aquesta entrada per la vegada que pugui anar a Berlin. Fa temps que ho tenim pendent i ja toca. Agafo les vostres recomanacions ;-)

    ResponElimina